Fem una crida als ajuntaments, consells comarcals i entitats del territori a sumar-se a la moció en defensa de l’Ebre i de rebuig a la interconnexió de xarxes (transvasament BCN)
Envieu l’acord del ple a plataformadefensaebre@gmail.com
Ja ho han fet: (anem actualitzant l’entrada amb els nous suports, si ho heu fet i no esteu a la llista ens ho feu saber i us afegirem, gràcies)
Consell Comarcal del Baix Ebre, Consell Comarcal de la Terra Alta, Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, Ajuntament de Tortosa, Ajuntament d’Ulldecona, Ajuntament de Deltebre, Ajuntament de la Ràpita, Ajuntament de Roquetes, EMD Jesús, Ajuntament d’Amposta, Ajuntament de Masdenverge, Ajuntament de Tivenys, Ajuntament de la Sénia, Ajuntament d’Alcanar, Ajuntament d’Aldover, EMD de Campredó, Ajuntament d’El Perelló, Ajuntament de Xerta, Ajuntament del Mas de Barberans, Ajuntament de Flix, Ajuntament de Garcia, Ajuntament de Santa Bàrbara, Ajuntament de Móra la Nova, Ajuntament de Prat de Comte Ajuntament de Móra d’Ebre, Ajuntament de La Fatarella, Ajuntament de gandesa, Ajuntament de Camarles, Ajuntament de Vinebre, Ajuntament de Garcia…
I també les entitats:
Consell Econòmic i Social de les Terres de L’Ebre (CESTE), Cambra de Comerç de Tortosa, Unió de Pagesos, Comunitat de Regants – Sindicat Agrícola de l’Ebre, Col•legi d’advocats i advocades de Tortosa, Associació d’Empreses de les Comarques de l’Ebre (AECE), La Unió Filharmònica d’Amposta, La Lira Ampostina, Federació Amposta Associació de veïns (FAAV), Associació de Voluntariat i Participació de les Terres de l’Ebre. (VIPTE), CCOO Terres de l’Ebre, UGT Terres de l’Ebre, USTEC Terres de l’Ebre, CGT Terres de l’Ebre, CATAC-CTS, Diàspora Ebrenca, Panxampla…
La Intercol·legial de les Terres de l’Ebre, integrada per set col·legis professionals de l’Ebre També signen un comunicat que considera “un error plantejar-se de nou la interconnexió de xarxes”
La Intercol·legial de les Terres de l’Ebre està formada pel Col·legi d’Arquitectura Tècnica de les Terres de l’Ebre; el Col·legi d’Enginyers de Tarragona; l’Il·lustre Col·legi de Procuradors dels Tribunals de Tortosa; el Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Tarragona; el Col·legi Professional de l’Activitat Física i de l’Esport de Catalunya; el Col·legi Oficial d’Arquitectes de l’Ebre (COAC); l’Il·lustre Col·legi d’Advocats i Advocades de Tortosa; el Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya i el Col·legi Oficial de Metges de Tarragona.
MOCIÓ
Davant la proposta del passat 15 de desembre dels Col·legis professionals D’Enginyers Industrials, Camins, Agrònoms i Economia sobre la interconnexió de xarxes entre el Consorci d’aigües de Tarragona i el sistema Ter-Llobregat, així com les diferents noticies sobre la dessaladora de Cunit i el transport en vaixells d’aigua a Barcelona des de Tarragona, la Plataforma en defensa de l’Ebre insta a les institucions del territori a manifestar-se.
La interconnexió proposada pels col·legis professionals entre les instal·lacions del CAT a Constantí i els dipòsits del sistema ATLL a Olèrdola és de facto la canonada que permetrà el transvasament a Barcelona.
Cal recordar que aquesta proposta és recorrent des del Pla Hidrològic Nacional del 2000 on ja apareixia entre les obres de l’Annex II i posteriorment a la sequera del 2008. Aquesta actuació te com objectiu assegurar la disponibilitat d’aigua barata per al desenvolupament del Pla Director Urbanístic Metropolità ( PDUM) (1) on es preveuen 217.000 nous habitatges.
Per altra banda:
1. No te cap capacitat per resoldre els problemes d’escassetat actual en l’entorn ATLL fruit de la sequera que estem vivint, donat que el temps d’execució és molt elevat.
2. Les obres d’emergència que ha plantejat el govern de la Generalitat en la LLEI 9/2023 (2) , del 19 de maig, de mesures extraordinàries i urgents per a afrontar la situació de sequera excepcional a Catalunya, estaran acabades molt abans que aquesta mesura i per tant ja es disposarà del recurs suficient.
3. Donat que és una mesura estructural no lligada a l’emergència actual, la seva execució implicaria superar el límit territorial de Tarragona i per tant caldria una nova llei per modificar la Llei 18/81 vigent.
Respecte a la dessaladora del Foix (Cunit-Cubelles), per la seva ubicació estratègica en el límit de les dues províncies, també podria acabar implicant la connexió de les dues xarxes d’abastament CAT-ATLL. Tenint en compte que la població és concentra en les comarques del Llobregat, els Vallès, Maresme i Barcelonès (5 milions d’habitants), no te cap sentit una instal·lació tan lluny del punt de consum, en el conseqüent sobre cost energètic de transport i impacte ambiental.
Finalment el transport marítim, tot i que es planteja com una mesura puntual d’emergència, te un elevat cost econòmic i una baixa capacitat d’aportació de recurs. Un vaixell de 30.000 m3 al dia, amb una dotació de 250 l/hab dia, només aporta aigua per 120.000 habitants, representa un 2,4% de les necessitats.
Des de la darrera sequera del 2008, tot i les mesures de millora de la xarxa d’abastament amb les dessaladores del Prat i Tordera, així com la millora en la regeneració del Prat, aquestes han sigut insuficients donat el increment de població de vora 2 Milions de persones que es concentren especialment en el sistema de subministrament Ter-Llobregat.
De continuar aquest model de desenvolupament territorial concentrat en un àmbit deficitari de recursos, els problemes d’escassetat seran cíclics i recurrents agreujats encara més pels efectes de sequera pel canvi climàtic. Aquest problemes no són només per manca d’aigua, també ho són de qualitat de l’aire, de disponibilitat d’energia, d’habitatge, de transport …, aquesta sequera, com tots els canvis que estem vivint en la climatologia ens han de fer replantejar-nos el model de desenvolupament i en especial el desequilibri territorial.
Sol·licitem:
Instar a l’alcaldia i a tots els grups municipals en junta de portaveus a fer una declaració institucional en els següents termes:
1. Rebutjar el transvasament de l’Ebre entre Tarragona i Olèrdola proposat pels Col·legis professionals
2. Instar al govern de l’Estat i de la Generalitat a estudiar un canvi d’ubicació de la dessaladora del Foix, a les comarques del Llobregat on realment es genera el problema de manca d’escassetat d’aigua.
3. Qüestionar la mesura del transport marítim d’aigua per l’impacte que general i ser poc eficient en la resolució del problema d’escassetat com a mesura recurrent.
4. Plantejar seriosament el debat del model de desenvolupament i el desequilibri territorial
20 de desembre de 2023
[2] https://dogc.gencat.cat/ca/document-del-dogc/?documentId=960831
1 comment
s’ha de tallar l’aigua més amunt de l’Ametlla, a Tarragona se’n riuen de Barcelona a costelles nostres