Científics i experts reclamen acords al Parlament per traspassar sediments al Delta de l’Ebre
per Aguaita.cat
Els tècnics identifiquen mesures com “purgar” pantans o construir col·lectors que es poden fer a Mequinensa i Riba-roja
La Comissió d’estudi sobre la protecció del delta de l’Ebre al Parlament ha escoltat este dimarts les propostes i anàlisis de quatre experts i científics per alleugerir l’agonia del Delta. Els ponents han tornat a exposar mesures i mètodes, com el model holandès, que, consensuades i combinades, permetrien frenar la greu regressió i subsidència de la plana deltaica, almenys durant les pròximes dècades. “Si ho fem bé, podem gestionar el Delta fins que el nivell del mar creixi un metre”, ha dit Carles Ibáñez, d’Eurecat. Els compareixents coincideixen en què moure els sediments dels embassaments és indispensable i han posat exemples executables, com la construcció de col·lectors des de Mequinensa al Delta o “la purga” de Riba–roja.
Els investigadors i experts que han participat en la Comissió d’estudi sobre la protecció del delta de l’Ebre han recordat que des de la construcció dels embassaments arriben al delta de l’Ebre només un 1%, aproximadament, dels sediments que hi transportava el riu. Es calcula que a Mequinensa, Riba–roja i Flix se n’ha acumulat en les últimes dècades 200 milions de tones, la majoria a Mequinensa, mentre que s’ha anat agreujant la subsidència (entre 3 i 5 mil·límetres anuals) i la regressió (6-7 mil·límetres anuals) de la plana deltaica. El Delta de l’Ebre té 2.170 quilòmetres quadrats, però emergits només 320.
Carles Ibáñez, cap de l’Àrea de Canvi Climàtic d’Eurecat, juntament amb Juan Pedro Martín-Vide, professor d’enginyeria hidràulica de la Universitat Politècnica de Catalunya, José Luis Casamor, professor associat del Departament de Dinàmica de la Terra i de l’Oceà de la Universitat de Barcelona, i Vicenç Gràcia Garcia, expert en dinàmica litoral del delta de l’Ebre han coincidit en el dinamisme del deltes i han refusat protegir-los amb estructures dures, però també han compartit que la inacció governamental està condemnant el Delta a inundar-se i a perdre en pocs anys la meitat de la seua superfície.
Insisteixen que mobilitzar sediments acumulats als embassaments és imprescindible per millorar “la salut del Delta” i han lamentat que no s’estigui actuant en aquest sentit, tot i que el creixent consens sobre la importància de gestionar-los, que també avala la Unió Europea o altres organismes com la Comissió Internacional de Grans Preses, amb seu a Espanya.
