Els deltes són superfícies terrestres que els rius guanyen dins del mar quan hi arriben els sediments arrastrats per l’aigua. En concret el Delta de l’Ebre fa milers d’anys que es va començar a formar però és en estos últims segles quan ha fet el salt qualitatiu i quantitatiu engrandint-se molt per la gran aportació de sediments del riu Ebre.
El segle XX va ser un segle on la política hidràulica del govern espanyol es va basar en fer embassaments per regular totes les conques dels rius de la Península Ibèrica. Durant la dictadura de Franco el gran emblema de progrés tècnic va ser fer molts pantans. Tanmateix, no es va fer cap tipus de política gestora dels sediments que arriben als embassaments per deixar-los anar riu avall fins al mar, incomplint fins i tot les seues pròpies lleis que així ho preveien en les directius.
Hem passat de segle però no de mentalitat car actualment continua sent la mateixa que a finals del S XIX i el S XX. El govern espanyol continua sense fer cap política de restitució dels sediments per la llera dels rius i per tant continuen quedant-se retinguts als embassaments. Les polítiques hidràuliques se continuen planificant amb la base de voler fer més embassaments cada vegada que presenten nous plans de conca. Al riu Ebre tenen previst fer-ne uns 50 més quan ara mateix ja és el riu que té més embassaments de tota Europa amb els més de 190 existents.
La PDE fa 20 anys que expliquem que el Delta de l’Ebre no pot sobreviure sense l’aportació dels sediments retinguts als embassaments. Ho diem perquè sabem escoltar els experts que fa molts anys que ho expliquen: Sense la restitució de sòlids i més aigua per arrastrar-los, no és possible la supervivència de Delta.
Això mateix passa en tots els deltes, és la seva dinàmica natural, forma part de la seva pròpia idiosincràsia, igual com també els és propi que es vagen remodelant en el seu combat diari entre les corrents marines i les ventades. Per això van canviant la seva desembocadura i els llocs preferents on anar-hi deixant els llims arrastrats al llarg de tota la conca. D’això se’n diu ser dinàmics.
El passat 20 de gener el temporal Glòria va afectar la costa Mediterrània, Catalunya i el Delta de l’Ebre de forma greu. Des d’aleshores el Delta està patint més del que ja patia. Amb el gran temporal, la barra del Trabucador lloc insigne del Delta per moltes raons, es va trencar com passa en moltes llevantades, encara que com aquest temporal va ser molt més fort que la majoria que l’afecten, es va trencar molts més Km i d’una forma més profunda. És la conseqüència de tindre una plataforma deltaica feble de fa anys. Des del gener, dia a dia, se fa evident que la barra del Trabucador no pot regenerar-se a la velocitat com ho podia fer fa anys després de cada temporal, ni lògicament a la velocitat que els humans voldríem pels nostres interessos.
Molts experts opinen que per la pròpia dinàmica natural de les corrents del Delta, el Trabucador s’acabarà restablint, però evidentment necessita molt de temps per fer-ho. Els ritmes de la natura no són els mateixos que els de les persones ni els mateixos que els de les empreses que tenen interessos econòmics allà mateix. Per això, de forma artificial a partir de la tempesta Glòria, s’han començat a mobilitzar sorres amb camions i excavadores per restituir la sorra. Posteriorment el que ha passat és que a qualsevol mínima llevantada que hem tingut després del gener, i ja en portem tres, tota la sorra que han posat artificialment ha tornat a desaparèixer, deixant cada vegada la punta de la Banya com si fora una illa i no un istme.
Ara les forces econòmiques i polítiques de les Terres de l’Ebre no paren d’exigir que el Ministeri instal·le unes dragues permanents al Trabucador perquè contínuament facen el desplaçament de sorres d’un lloc a l’altre i la barra no desaparega mai.
Des de la PDE som conscients que per poder continuar treballant a les salines s’hauran de prendre mesures d’algun tipus de forma més o menys urgents, però pensem que sempre s’han de fer amb seny. No ens sembla normal que se facen actuacions a un lloc tan important mediambientalment com la costa del Delta, zona estratègica i amb totes les figures de protecció mediambientals que existeixen actualment, sense valorar els costos ambientals i econòmics que això comporta. Fa anys que sabem que estem obligats per llei a donar el veritable valor que tenen la flora i fauna que conviuen amb nosaltres. També sabem que el territori no és només de les persones i que no podem anar fent el que considerem més rentable econòmicament en cada moment sense tindre abans un anàlisi acurat valorant els costos mediambientals que les nostres actuacions poden tindre.
Si no anem a l’arrel del problema i prenem mesures fonamentals conca amunt del riu Ebre com és la restitució dels sediments que el Delta necessita i que ara estan retinguts en tots els embassaments, pensem que ja podem posar dragues o camions per transportar sorra amunt i avall, que serà com posar aigua en un cistell. Només gastarem recursos i diners públics sense cap resultat a mitjà i llarg termini per preservar el Delta de l’Ebre, com no siga que algunes empreses particulars facen el seu propi negoci.
Lo riu és vida
Defensem lo Delta de l’Ebre
#MésAiguaiSediments
