Avui, quan tota la població pateix en carn pròpia la pandèmia del coronavirus i les seves conseqüències, es fa patent la urgència i ineludible que és unir esforços per, solidàriament, fer front a la malaltia i les seves repercussions sanitàries i socials. Unes conseqüències que són sofertes en major grau per les persones i els col·lectius més vulnerables, que pateixen no només la crisi sanitària sinó la precarització i l’empitjorament de les seves ja poc dignes condicions de vida.
Aquest mateix coneixement que ens fa entendre que estem davant d’una situació d’emergència, ens porta a les organitzacions signants a continuar amb la convocatòria de la “Acció global pel clima” del dia 24 d’abril. Perquè, encara que avui la crisi que està donant la cara d’una manera més cru és la sanitària, cada crisi és una crisi i ha de ser tractada com a tal, la virulència d’una no minimitza la de les altres. La crisi climàtica continua sent una realitat i, malgrat estar formalment declarada com a emergència pel Parlament Europeu, pel Govern espanyol i per altres moltes institucions, segueix sense ser reconeguda com a tal per alguns dirigents, que opten per no fer cas les indicacions científiques a través d’una inacció culpable.
Aquest no és moment d’interferir en la lluita contra la pandèmia ni de detreure recursos d’ella i, per això, aquesta convocatòria integrada en una coordinació internacional impulsada pel col·lectiu Fridays for Future sota el marc de “Global Strike for Climate”, adopta una forma particular, situant el seu centre en les xarxes i cridant exclusivament a la reflexió ia establir les bases per a actuacions futures, més concretes i contundents.
Perquè aquesta crisi de salut pública ha posat de manifest que aquesta sensació que teníem de seguretat absoluta garantida per la tecnologia era absolutament falsa. També ha mostrat el perjudicial que pot ser una crisi si ens enxampa desprevinguts, sense plans de prevenció i emergència suficients que puguin fer-li front de forma efectiva. Si abans que siguin evidents els seus efectes més dramàtics, no tenim un pla, no assignem mitjans suficients, no actuem amb convicció i no seguim les recomanacions que ens marca la ciència. Si no actuem decidida i ràpidament, s’arribarà a un canvi climàtic de tal magnitud i rapidesa que faria impossible la nostra adaptació. Seria devastador per a la majoria dels ecosistemes i les societats humanes.
La humanitat s’enfronta una emergència climàtica sense precedents en la qual també cal actuar amb la responsabilitat de protegir la vida en primer lloc. Aquesta defensa de la supervivència ha de portar a prendre mesures ambicioses i dràstiques, en altres paraules, a assumir l’estat d’emergència climàtica, impulsant les actuacions necessàries i no les que es presenten com “políticament possibles”, abans que la situació ens desbordi. Tractem l’emergència climàtica com la crisi que és. Actuar amb contundència avui davant de l’emergència climàtica aconseguirà que els impactes ambientals i socials siguin molt menors, encara que gran part d’ells, ja no serem capaços de pal·liar-los.
Estem a la vora d’un punt de no retorn marcat per una enorme pèrdua de biodiversitat i per l’increment de la temperatura global, que posa en escac a tot el planeta, incloent-hi la humanitat i les seves societats. Les conseqüències de l’canvi climàtic són, entre altres, un increment dels grans incendis forestals, la proliferació de malalties de regions més càlides, sequeres més severes, pujada de l’nivell de la mar, també pluges torrencials que provocaran inundacions, moviments migratoris motivats per la crisi climàtica …
I la desigualtat. En paraules de l’relator especial de Pobresa Extrema i Drets Humans de Nacions Unides, “el món està en risc de caure en l’apartheid climàtic, on els rics paguen per escapar de l’sobreescalfament, la fam i les guerres, mentre que la resta de el món és deixat de banda patint “. I la resta de l’món som majoria.
L’escalfament global és conseqüència directa de el model de producció i consum que contínuament es demostra incapaç de satisfer les necessitats vitals de les persones, precarizándolas i posant en situació de vulnerabilitat a gran part de la població mundial; dels ecosistemes i la resta d’éssers vius que habiten aquest planeta. Mentre, arrisca la nostra supervivència com a espècie, a l’basar-se en l’explotació il·limitada dels recursos naturals, impactant de manera injusta a les poblacions més pobres i vulnerables. Però en aquesta crisi, la ciència també ha assenyalat la via d’actuació, que no és altra que la descarbonització del nostre sistema econòmic, especialment en les societats industrialitzades occidentals que tenim més responsabilitats i més capacitats. Un sistema econòmic que s’ha paralitzat davant la crisi de l’coronavirus i que hem de replantejar abans de reiniciar.
Davant d’això, les organitzacions signants, d’acord amb la ciència, manifestem que sí, que vam participar de la idea de la necessitat de donar suport a la sortida de les crisis generades pel coronavirus, però matisem que aquesta no pot reproduir el model que ens ha conduït fins a l’emergència ecològica i social actual. Que es pot i ha d’incorporar el que hem après. Que s’ha de basar en les persones, en les seves possibilitats i en les seves necessitats, així com en la protecció dels nostres recursos naturals. Una idea que resumim en la frase “sortim de l’aturada i transformem l’activitat d’una manera climàtica i socialment just”.
Sabem, ho diu la ciència, que la gravetat de l’emergència ens obliga a adoptar mesures molt profundes, que el que fem en aquesta dècada condicionarà completament el grau d’escalfament que patirem a curt, mitjà i llarg termini i que, per això, és ineludible reduir ràpidament certs consums (com l’energètic), canviar les pautes de transport, accelerar la transició energètica des dels combustibles fòssils a un model 100% renovable, eficient, sense emissions contaminants i just, especialment des de l’òptica de l’autoconsum i la descentralització. Cal un canvi d’escala, del global al local, que posi en el centre la reducció de les llargues cadenes de transport, la posada en valor de models alimentaris d’acord amb els límits de la planeta. Uns esforços que han de conduir-nos a una reducció dràstica de les nostres emissions, en línia amb les indicacions científiques i aconseguint la neutralitat com més aviat millor.
Només així serà possible fer front a les conseqüències de l’escalfament global, avançar cap a una societat justa i solidària i, simultàniament, reduir el risc d’altres crisis que el canvi climàtic alimenta.
Manifest 24/4/02020 Acción global
Materials per a la manifestació de sombres i llums
