Cicle de xerrades de la Plataforma en Defensa de l’Ebre per reforçar els arguments tècnics i el vincle amb els científics
El moviment antitransvasament vol situar els problemes del delta de l’Ebre en l’agenda de la Unió Europea
La Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) vol actualitzar i enfortir els seus arguments tècnics, al mateix temps que fer visible el treball i reforçar els vincles amb la comunitat científica. Per aconseguir-ho, organitza un cicle de xerrades sota el títol ‘Ebre, canvi climàtic i gestió de recursos’, entre aquest mes de novembre i el desembre del pròxim 2020. Hi participaran experts de l’IRTA, l’Observatori de l’Ebre, diferents universitats i SEO/Birdlife, que abordaran, entre d’altres, temes relacionats amb el canvi climàtic, els cabals del riu, els sediments, la qualitat ecològica, la regressió o les pesqueries. Tot plegat, segons la PDE, ha d’ajudar a posar els problemes que pateix el delta de l’Ebre en l’agenda de la Unió Europea.
Les dotze xerrades, que tindran lloc el segon o tercer dijous de cada mes a la Cambra de Comerç de Tortosa, arrancaran el pròxim 14 de novembre amb la presència del biòleg i responsable de l’ACA, Gabriel Borràs, amb qui la PDE va mantenir importants desencontres durant l’episodi de sequera de l’any 2008 però que, posteriorment, ha elaborat diversos informes “clau” per defensar un increment dels cabals ambientals per a l’Ebre i la influència del canvi climàtic.
A banda de Borràs, seran presents al cicle científics de les Terres de l’Ebre que estudien l’ecosistema fluvial i les seves dinàmiques, com Òscar Belmar, Nuno Caiola, Carles Ibàñez o Rafale Sánchez, de l’IRTA; Pere Quintana, de l’Observatori de l’Ebre; Josep Maria Franquet, de la UNED; o Mercè Mariano, del Copate al costat d’altres de vinculats al territori com el catedràtic d’Ecologia de la UB, Narcís Prat; Isabel Palomera, del CSIC; Sofia Rivaes, de l’organització ecologista SEO/Birdlife; o experts de la URV que abordaran els aspectes jurídics de la sentència del Tribunal Suprem desestimant el recurs presentat en contra del Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre. La PDE també celebrarà el Dia Mundial de les Zones Humides i al març organitzarà un debat sobre la participació de dones científiques que treballen en l’Ebre i donar-los visibilitat. Les xerrades es gravaran, recolliran i editaran per a la seva difusió.
Segons ha explicat la portaveu de la PDE, Susanna Abella, es tracta de científics que durant els últimes dos dècades han treballat “acompanyant” el moviment social i “han crescut” amb ell, agafant el relleu dels primers experts que al llarg dels anys 90 ja van apuntalar les tesis de moviments com Coagret –la coordinadora estatal d’afectats contra grans embasaments i transvasaments-. “Cal continuar conreant la relació”, ha precisat. No només això: cal actualitzar arguments i àmbits de treball que llavors no eren objecte d’estudi, com el canvi climàtic o la gran importància dels sediments.
Així doncs, les jornades volen reforçar la consonància entre moviment social i científics que, des de l’any 2003, segons remarca Abella, ha frenat pràcticament qualsevol altre intent de plantejar un nou Pla Hidrològic Nacional amb grans transvasaments per part del govern espanyol. “Mentre no s’oblidi, no passarà. Però necessitem carregar-nos d’arguments perquè no s’oblidi, que tinguem arguments científics i experts que defensin el Delta i ajudin a canviar els models planificació”, subratlla Abella.
Aquest treball conjunt entre arguments tècnics i mobilització social, afegeix, va ser el que va esperonar la creació de departaments com la Unitat d’Ecosistemes Aquàtics de l’IRTA, amb un equip científic que treballa “des del territori” i format per “gent del territori”. “L’objectiu és donar-los veu. La seva tasca ha d’arribar a la societat, que és quan li donarem el valor que cal”, ha insistit.
El coneixement que surti de les jornades ha de servir per “teixir arguments per una defensa jurídica més forta” dels arguments que la PDE vol plantejar per incidir en la planificació tant en l’àmbit estatal com europeu de forma més efectiva que en els últims anys. Especialment, apunta Abella, en l’àmbit comunitari, després que la queixa presentada contra el govern espanyol pel Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre no hagi tingut el recorregut esperat. En aquest sentit, s’han marcat de cara l’any 2020 l’objectiu de “fer present que el delta de l’Ebre és un problema important” dins de la Unió Europea, malgrat les dificultats que l’administració comunitària té per donar resposta a temes socials importants com la immigració.
“Hem de posar els problemes del delta Ebre en el context europeu”, ha insistit Abella, qui ha anunciat una proposta per incloure el cas del delta de l’Ebre en una proposta de treball amb altres deutes europeus que ha de ser objecte d’una jornada al Parlament Europeu pròximament. La PDE, amb això, vol que la UE done una “resposta més clara i contundent en contra dels estats que no segueixen les directives”. “Seguirem treballant perquè les queixes i la petició, que encara està viva, tiren endavant i perquè el debat sobre el Delta estigui present com els del Rin, el Danubi o el Roina”, ha conclòs .
