PEREGRINAJE POR EL CAMINO DEL EBRO miesesglobal.org
PELEGRINATGE PEL CAMÍ DE L’EBRE EN LA SEVA DEFENSA. Juliol 2024
Treball de camp de Núria Arias, PDE I MIESSES Global
Aquest document recull una síntesi de les trobades i entrevistes mantingudes amb persones vinculades amb la protecció de l’Ebre, que han estat realitzades per Nuria Arias, membre de la Plataforma en Defensa de l’Ebre, PDE i MIESES Global, en el pelegrinatge per localitats de la conca fluvial de diferents comunitats autònomes. La seva finalitat és prosseguir amb els treballs iniciats fa dos anys per unir sensibilitats i obrir vies de cooperació amb vista a consensuar un pla d’acció en defensa dels drets dels rius i de l’Ebre en particular davant les greus amenaces que atempten el seu sostenibilitat i la dels habitants que en depenen. S’hi han inclòs enllaços i annexos d’interès.
“SENSE L’APORT DE SEDIMENTS DESAPAREIX EL DELTA”
Manolo Tomás, líder de la PDE, ciutat de Tortosa, 25 de juny del 2024.
La problemàtica que patim al tram final del riu ve donada per la gestió que està fent la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre sota una concepció merament productivista, afavorint el constant augment de regadius. Actualment representen un milió d’hectàrees de cultiu i 200 embassaments, els quals retenen gran part dels sediments, afectant l’estabilitat del Delta de l’Ebre en aguditzar-ne la regressió i la subsistència, posant-se en perill els ecosistemes de tots els que habitem el tram final del Riu.
Si parlem de quantitats, el riu transportava originàriament 30 milions de metres cúbics de sediments que avui dia han esdevingut 159.000. Com diu Gabi Martínez al seu llibre Delta, sona a punt final.
“LA DEFENSA JURÍDICA DELS DRETS DEL RIÓ EBRO, UNA SOLUCIÓ NECESSÀRIA EN DESENVOLUPAMENT”
Susanna Borrás, professora de la Universitat Rovira i Virgili URV -Tarragona, 2 de juliol de 2024.
La investigadora i professora de la URV Susanna Borras ens explica d’on parteix la idea de fer una ILP a favor del riu Ebre – comenta que hi ha una preocupació que ha portat a convocar mobilitzacions ciutadanes. En aquest sentit, la PDE juntament amb l’Associació MIESES Global va contactar amb la universitat, inspirats per la ILP del Mar Menor, per iniciar un camí semblant. Per això com a universitat vam entendre que calia donar una resposta a aquesta petició ciutadana i vam fer una proposta amb el professorat i estudiantat de la URV.
L’assignatura Clínica jurídica ambiental pertany al màster de la URV a l’especialitat de dret, és una matèria que permet als estudiants aprendre sobre un cas real que ens proposa una entitat sense ànim de lucre, poden ser organitzacions no governamentals, associacions o plataformes ciutadanes que amb un problema ambiental convida els estudiants a participar en allò que s’anomena, aprenentatge servei, l’entitat rep aquest informe. Els beneficis són col·laboratius aportant solucions que tenen un caràcter pràctic.
El procés que es va seguir va ser recollir totes les experiències de reconeixement de drets de la naturalesa aplicats als rius, ja sigui a altres països o al nostre, com és el cas del Mar Menor, i vam crear un equip redactor que va ser compost per estudiants i professorat daquesta universitat. Aquest document inicial va ser compartit amb la Plataforma en Defensa de l’Ebre i Mieses per conèixer si responia realment a allò que ells pensaven que podia ser necessari per protegir els drets i el valor intrínsec del riu Ebre i de la seva conca. L’esborrany de proposta d’ILP ha estat revisat i està a disposició de totes les parts interessades per a l’ajustament final.
“CAL MANTENIR ACTIVES TOTES LES PLATAFORMES EN DEFENSA DELS RIUS”
Andrés Illana, representant d’Ecologistes en Acció al País Basc, Casa d’associacions Rogelia d’Álvaro de Vitoria, 4 de Juliol 2024.
Inicio l’entrevista amb l’interrogant, quin és l’estat de les conques hidrogràfiques a Àlaba? La seva resposta és la següent: tenim dues vessants, la Cantàbrica i la Mediterrània. A la Cantàbrica el principal problema és la contaminació al riu Nervión que neix a Àlaba i que curiosament aquesta millor a la part mitjana i baixa que a la part alta, perquè no hi ha depuració. Tenim 25.000 persones que aboquen les aigües sense depuradora. Als rius Mediterranis estem començant a notar el problema del canvi climàtic de forma molt important en el tema dels cabals en alguns rius que comença a ser força complicat.
Anant d’Oest a Est, comencem per Humecillo que és un riu espectacular, no té gaires problemes perquè no hi ha gent, tampoc hi ha indústria i la majoria de vegades els resultats de les anàlisis són bons, traient la part última precisament la que s’uneix al riu Ebre. El Bayas també és espectacular, és un riu que recorre Àlaba de nord a sud, però que té problemes de cabal, hi ha una població a la part alta i té captacions, estem veient com la part mitjana se sol assecar i cada vegada s’asseca abans i més tram.
Tenim el riu Zadorra, que jo li anomeno el museu dels horrors, i en té de tot, pràcticament des de la capçalera té problemes de contaminació greu, conté: nano partícules tòxiques, mercuri, crom… posseeix un estat ecològic dolent i no aconseguim una recuperació bona. Tot apareix de color vermell a tots els mapes que se’ns mostren cada any.
A Àlaba es va crear fa força temps una plataforma que aglutinava persones que vivien a la vora dels rius, amb pobles fluvials que es diu Zadorra bizirik, aquesta pretén reivindicar l’estat ecològic dels rius, perquè fins que no va néixer aquesta plataforma semblava que no passava res. Quan es forma aquesta plataforma tenim estadístiques que ho demostren per les notes als diaris. A la premsa veiem que les notícies, per exemple, sobre abocaments s’han disparat, quan abans no n’hi havia cap. S’ha creat aquesta plataforma i ara estem intentant tornar-la a potenciar perquè la implicació ha baixat una mica. Hem fet força denúncies a fiscalia quan hi ha mortalitat de peixos i aquest és un breu resum sobre l’estat de conservació de rius a Àlaba.
“HEM DE CANVIAR DE PENSAMENT, PRENENT CONSCIÈNCIA DEL QUE REPRESENTA LA NOVA CULTURA DE L’AIGUA”.
Víctor Penyes. Als voltants de l’anterior casa d’associacions, entrevista amb l’autor del llibre Destejant tòpics de l’aigua!, cofundador de la Fundació Nova Cultura de l’aigua i membre de l’Agència Basca de l’aigua.
El pensament corromp el llenguatge, però el llenguatge també pot corrompre el pensament, afirma Víctor Peñas. Jo crec que en el repte de la conservació del medi natural en general i del medi aquàtic en particular tenim un altre repte, valgui la redundància, que és canviar la mentalitat. I la mentalitat de la societat en conjunt difícilment la canviarem si no canviem el pensament prenent consciència de la realitat. Jo crec que el pensament hidrològic heretat del regeneracionisme hidràulic segueix pervivint a la ciutadania i s’ha generat tot un llenguatge orwelià, un llenguatge hidrològic que sens dubte no ajuda a avançar en la construcció d’una nova cultura de l’aigua basada a comprendre ia entendre que el medi aquàtic sa i saludable és el que ens reporta serveis i beneficis, i que el bon estat de salut per als rius també ho és per a les persones.
En la mesura que no ho comprenguem, no arribarem a plantejar nous models.
El pensament hi juga un paper molt important perquè es tenen interioritzats missatges perversos; com que l’aigua dels rius es perd a la mar, els rius són canals que condueixen aigua, l’aigua és simplement un recurs econòmic productiu. Hi ha, per tant, tot un llenguatge que cal desmuntar i construir un nou pensament sobre l’aigua i els rius.
Un altre aspecte subtil a observar és que el Departament d’Indústria, Desenvolupament Energètic i Medi Ambient ha vist desaparèixer la paraula medi ambient, substituïda per la paraula Sostenibilitat, més genèrica i confusa.
Em comparteix dos contactes; Iñaqui Antiguitat: catedràtic d’hidrogeologia a la universitat del País Basc i José Ramón Diez, professor a la facultat d’Educació. També em parla de l´Oficina de participació hidrològica de Cantàbria.
“ART EN PRO DE LA SOSTENIBILITAT”
Cristina Torta, Lcda. A Belles Arts i Mikel Arce, impulsor d’Artekom, Universitat del País Basc-Bilbao, 5 de juliol 2024.”.
A Bilbao també estableixo contacte amb Cristina Torta, ella ha acabat Belles Arts en aquesta ciutat i va presentar-hi un treball sobre el Delta de l’Ebre. Quedem a l’estació d’Ametzola i juntes ens dirigim a la facultat, allà ens entrevistem amb Mikel Arce . Ell ens parla de la xarxa i el projecte Artekom en què és impulsor juntament amb Carmen Marín Ruiz coordinadora del projecte. La descripció de la xarxa el defineix com a fòrum obert preocupat pels reptes de la transició energètica sostenible, que treballa en el disseny d’estratègies de comunicació amb la mediació de la creació artística. Hi participen tres facultats; Belles Arts, Ciències de la informació i Farmàcia (Ciències ambientals).
Des de fa dos anys les temàtiques de les exposicions són més específiques, per exemple, fa un any vam entrar en contacte amb la universitat de Múrcia i mitjançant aquest contacte es va establir relació amb investigadors de la universitat de Belles Arts i es va començar a projectar una exposició amb una temàtica comuna. Sobre això estem preparant una exposició el novembre de 2024 amb treballs de professors d’aquesta facultat i amb el grup Artekom, on hi ha professors, persones d’administració i serveis, models, alumnes i alumnes de doctorat.
BIOMIMÈSI PER TROBAR HARMONIA AMB LA NATURA!
Hernando Bernal, (UPV/EHU, expert en Ciència Holística del Programa HwN de l’ONU), Plaça Miguel d’Unamuno, nucli vell de Bilbao. 5 de juliol 2024.
Hernando Bernal és membre actiu de la Xarxa Internacional d’estudis sobre la Biomimesi, ciència per establir ponts entre les disciplines científiques, tecnològiques i socials que treballen des de l’harmonia amb la Natura en l’actual situació d’emergència climàtica.
A més, es pretén que entenguin i participin de les solucions que es plantegin des de les diferents disciplines: Ciència, Tecnologia, Medicina, Economia Ecològica i Arquitectura, entre d’altres amb el denominador comú que siguin harmòniques amb la Natura.
Em parla de riu Cadagua[1] a Biscaia, on van intentar que tingués un reconeixement i que de moment no s’ha aconseguit.
Canella Cristalls també anomenat el riu dels set colors està ubicat a la serra de la Macarena a Colòmbia i Hernando voldria aconseguir una protecció per a aquest riu.
Compartim la idea de planificar una exposició sobre tota la conca de l´Ebre.
https://www.uik.eus/es/curso/biotecnologia-biomedicina-biomimesis-armonia-con-naturaleza-nuevas-perspectivas
Aprofito per visitar l’Alhóndiga Bilbao un lloc d’interès que uneix cultura i art contemporani https://www.azkunazentroa.eus/es/
“ASSOCIACIONISME EN EL DESENVOLUPAMENT DE CULTURA COMUNITÀRIA DE SOSTENIBILITAT”
Toñi de l’Església, membre fundador de l’Ortiga Col·lectiva, Santander, 8 de juliol 2024
Em trobo davant d’una associació cultural sense ànim de lucre que neix a finals dels anys 90 a Cantàbria. Editen la revista d’art, literatura i pensament L’Ortiga, organitzen tallers itinerants sobre antropologia, arts experimentals i agroecologia, trobades culturals, exposicions, formació i passejades. Els contextos de reflexió i gaudi són les ruralitats, l’antropologia, l’agroecologia, les arts, els feminismes, el pensament, la poesia i la literatura. Defensen i contribueixen a la generació de xarxes de cultura comunitària des d’una mirada crítica. Formen part de la REACC (Xarxa d’Espais i Agents de Cultura Comunitària). https://laortigacol·lectiva.net/entroa.eus/es/
“L’AIGUA BÉ DE DOMINI PÚBLIC NO S’HAURIA DE PRIVATITZAR”
Lucía Gutiérrez, agent mediambiental, Santander, 9 de juliol 2024
Lucia ens recorda una qüestió molt important a l’aigua, que és un bé sagrat de domini públic hidràulic i per tant, és un bé demanial[2], és de tots els espanyols per a ús col·lectiu, ús general d’interès general igual que el domini públic marítim terrestre les nostres costes que també són béns demanials. Cal intentar recuperar tota aquesta privatització de l‟aigua, aquesta perspectiva que s‟ha venut des de les confederacions hidrogràfiques d‟oferir aigua i més aigua, i promoure un ús racional i sostenible.
“PARTCIPACIÓ CÍVICA EN DEFENSA DELS RIUS I LA NATURA”
Nacho Cloux, cofundador de xarxa Cambera, ciutat de Santander, 10 de juliol 2024
Al complex esportiu de la ciutat de Santander he quedat amb Nacho i Noel implicats en la defensa dels rius. Ens defineixen la xarxa Cambera com una associació que des de Cantàbria es dedica a la conservació de la natura comptant amb la participació de la ciutadania. El que intentem – aclareix Nacho – és establir acords, consensos, taules de diàleg i participació per desenvolupar una sèrie d’iniciatives i projectes que tenen a veure amb la gestió de l’aigua dels rius de Cantàbria i altres espais relacionats amb l’aigua.
Manifesten que actualment desenvolupen diferents iniciatives de millores de restauració de rius, algunes amb altres entitats, com són les accions que estem duent a terme a la conca del riu Asón catalogat com a zona d’especial conservació, millora, restauració fluvial, plantacions, eliminació d’espècies exòtiques invasores… comptant sempre amb la participació de la ciutadania i alçant una mica la seva veu en aquest aspecte.
Aquesta associació juntament amb altres entitats participa en el projecte NBRACER, que cerca solucions basades en la natura. https://www.santander.es/content/nbracer-solucciones-basadas-naturalesa
L’associació Cambera té com a exemple de referència a l’Associació Hàbitats de Barcelona que és una entitat sense ànim de lucre creada el 1997 amb la missió d’afavorir l’acostament de les persones a l’entorn natural per conservar els ecosistemes, la biodiversitat i el patrimoni. Els seus pilars principals són l’educació, la participació sobretot a través del voluntariat, d’on sorgeix la premissa: conèixer, compartir i conservar. Un dels centres d’interès és l’estat de degradació dels espais fluvials a Catalunya. https://www.associaciohabitats.cat/es/la-asociacion/
Em comparteixen el documental On vas aprendre a viure de Bombolla films. Parla de la desaparició de tres pobles Quintanilla, Medianedo i la Magdalena per la construcció del pantà de l’Ebre a Cantàbria. https://www.youtube.com/watch?v=XVQY8-Zydtc
Ells em parlen de la fundació Ibercivis que té la seu a Saragossa i promou la investigació i la ciència ciutadana posant en contacte els experts i la població. Fundació que ha participat a més de 70 projectes nacionals i europeus. https://ibercivis.es/
LA CONJUNCIÓ D’INTERESSOS I LA COOPERACIÓ ENTRE LES DIFERENTS COMUNITATS DE LA CONCA DE L’EBRE ÉS DETERMINANT PER AL SEU FUTUR.
Nacho Ibarra, educador mediambiental i promotor de processos participatius. Burgos. 22 de juliol 2024
Nacho Ibarra està vinculat a l’aula de Medi Ambient de la Caixa de Burgos https://portal.cajadeburgos.com/medioambiente/
A la terrassa d’una cafeteria davant de la catedral conversem sobre aquest procés participatiu que està unint habitants de tota la conca, ell ha viscut a Valderredible i coneix la situació al naixement del riu.
El riu Ebre amb una longitud de gairebé 1000 quilòmetres i milers de km2 alberga moltes realitats, a la capçalera estem en un àmbit despoblat – ens diu Nacho – el més notable és la presència del pantà de l’Ebre[3] (la taca d’aigua més gran[3]) dolça de la península Ibèrica), i el fet que hi hagi tan poca població que a més aquesta envellida, fa que l’Ebre no es visqui, encara que paradoxalment molts pobles tenen com a cognom Ebre, excepte en la qüestió física de tenir les pastures dels ramaders al costat del riu o el reg d’algunes explotacions agrícoles, segons la meva opinió, no crec que hi hagi una relació estreta afectiva amb el riu que ens recorre.
Imagino un procés participatiu al riu Ebre complex perquè són moltes realitats i posar en comú tantes vivències, tantes experiències i tantes problemàtiques diferents és complex, però, em sembla importantíssim que existeixi, com són processos vius cal començar de la manera que considerem oportuna i anar ajustant el procés. La participació és una qüestió viva i oberta a allò que els participants vagin demanant, i els facilitadors hem d’estar capacitats per poder dirigir-la en funció de les necessitats dels implicats.
Em nomena la Productora audiovisual Creacció, situada a Valderredible[4] nom que significa; vall a la riba de l’Ebre, del director càntabre Rodolfo Montero de Palacio, amb èxits com El efecto Iguazú https://www.youtube.com/watch?v=oXNKpzPzgNw Al bressol de l’aire https://www.youtube.com /watch?v=-1swFjAx49U
I em comparteix alguns exemples de música popular A L’Orilluca de l’Ebre (Remasteritzat) https://www.youtube.com/watch?v=k91b6pretlI
O Músiques de l’Ebre[5] https://www.miteco.gob.es/es/ceneam/recursos/materiales/musicas-ebro.html
“HEM DE RECUPERAR EL RIU EN EL QUAL DE NENS ENS PODÍEM BANYAR”
Oscar Álvarez, Membre de la Coordinadora de la baixada de l’Ebre, Miranda d’Ebre. 16 de juliol 2024.
El dilluns 16 de juliol prenc un autobús a Miranda d’Ebre, he quedat amb l’Oscar Álvarez de la Coordinadora de la baixada de l’Ebre, que m’han convidat a fer una xerrada a la biblioteca Cervantes per compartir aquest procés que té com a objectiu defensar els drets del riu.
Hem estat lluitant durant més de quaranta anys per un riu en condicions, del qual puguem gaudir i on ens puguem banyar com es feia antany, on puguem utilitzar les seves aigües amb total seguretat, ens explica l’Oscar. Això no ha estat així, per exemple, pels abocaments de la indústria, tot i que aquestes coses s’estan regulant seguim tenint motius d’alarma. Tenim la nuclear Santa Maria de Garoña que està en aquest moment en desmuntatge i veiem que els elements d’alta radioactivitat es quedaran aquí en uns contenidors durant cinquanta anys. Creiem que això és un problema per al desenvolupament del territori, i que caldria donar una solució perquè qui anirà a una zona on hi ha un cementiri nuclear.
Un altre problema són les inundacions, es fan informes, però no s’ha arribat a una solució i any rere any s’inunden els carrers de Miranda.
Al final de la conferència Com t’imagines l’Ebre en 30 anys? Que imparteixo a la biblioteca, s’acosta Mª Jesús de l’associació Volem rius vius, conversem sobre la possibilitat de fer alguna acció conjunta.
El 17 de juliol l’Oscar i el Martín de la coordinadora, i jo anem d’excursió, primer pugem a la Muntanya Flor i després prosseguim fins al Humió (1.437m.) el més prominent dels Montes Obarenes, l’objectiu és tenir una vista panoràmica i veure l’Ebre amb els pronunciats meandres que presenta en aquesta zona, albirem la central Nuclear situada al que sembla una península del riu, de tornada passem per una fageda a què agraïm les seves ombres.
Hi ha força autobusos de Miranda a Vitòria, però molt pocs a Logronyo finalment prenc un tren decisió de què m’alegro perquè la via transcorre paral·lela al riu i això em permet tenir més visions de l’Ebre.
“HEM D’ASSEGURAR UN PLANETA HABITABLE PER A LES FUTURES GENERACIONS”
Juan Donaire, seu d’Amics de la Terra de la Rioja, Logronyo, 17 de Juliol 2024.
He quedat amb Juan Donaire, que des d’aquesta associació estan fent diferents actuacions al voltant del medi ambient des de fa 30 anys. Per nosaltres, diu és fonamental tenir una actitud reivindicativa, lluitadora en defensa del territori del medi natural. Un dels eixos és la defensa dels recursos hídrics. En aquesta matèria hem treballat per evitar la construcció d’alguns embassaments com és l’embassament d’Oja a Santo Domingo de la Calçada i Ezcaray.
Hem treballat per aconseguir la demolició d’algunes preses i assuts. Estem denunciant situacions delicades dels nostres rius com ha estat el cas del riu Leza que l’any passat no es respectava el cabal ecològic existint un embassament a la capçalera.
Ara estem actius al riu Linares[6] que és un afluent de l’Alama que s’està desviant una part del cabal per a usos hortícoles de la zona.
És fonamental deixar un món millor a les properes generacions, reflexiona Donaire. Estem trobant-nos amb un medi natural completament alterat per les accions humanes i hem de revertir la situació. Hem de pensar que al planeta no només hi som nosaltres, sinó que hi ha altres espècies i tot és interdependent. No ens podem carregar el planeta sota cap condició.
“L’INCESSANT AUGMENT D’AIGUA PER A REGADIUS”
Rubén Adrera, Ecologistes en acció a La Rioja, Logronyo, 18 de juliol 2024
Rubén Adrera ens comenta les principals problemàtiques fluvials, que són bàsicament les mateixes que a la resta de la conca de l’Ebre. Tenim problemes de contaminació d’origen agrari, de gestió d’inundabilitat, però el principal problema relacionat amb els cursos fluvials és la intensa regulació hidrològica. Tenim sis valls que desemboquen al riu Ebre de sud a nord i la pràctica totalitat estan regulades per grans embassaments que alteren completament els cabals dels rius, alguns casos tan paradigmàtics com els embassaments de Terroba i Enciso[7] de dubtosa utilitat i que sempre responen a augments de la demanda d’aigua, generalment per a regadius. A més, es produeixen les transformacions de zones de secà en regadius, cosa que provoca l’alteració d’aquests cursos fluvials.
Tinc una breu trobada amb Laura Roma, autora del documental La petjada hídrica a La Rioja https://www.youtube.com/watch?v=CrmFg1thzTU
NECESSITAT DE L’EDUCACIÓ I DIVULGACIÓ AMBIENTAL
Roberto Lozano, Fundació Oxigen, Burgos, 19 de juliol 2024
Visito la Fundació i converso amb Roberto Lozano, que em defineix aquesta institució com una petita entitat dedicada a l’educació i divulgació ambiental. Considerem –diu Roberto– que la participació ciutadana i la implicació de les persones en la conservació del medi ambient és una de les millors eines que podem tenir per lluitar contra moltes injustícies que es cometen, per tenir perspectiva de futur, i per construir societat.
Unir tots els interessos econòmics i socials a favor de la cultura ambiental és bàsic, ningú és enemic de ningú, sinó que hem de seguir conscienciant-nos i el món el dirigim les persones cadascun al seu lloc, a casa, a la feina, a la carrer… i creiem que provocar canvis en cadascun de nosaltres és provocar canvis a la societat en què vivim.
ART I DINERS BLAU
Última etapa i reflexió final de Nuria Arias. 24 de juliol 2024
Dimecres 24 de juliol recorro part de l’etapa número 5 del camí natural de l’Ebre GR 99, on el riu Rudrón s’uneix al riu Ebre, concretament des de Valdelateja a Pesquera, el sender està en bon estat excepte el pont del Parc natural Hoces de alt Ebre i Rudrón, pel qual és impossible passar. Aquest fet obliga a fer una part del camí per pista que amb les altes temperatures de l’estiu fa dur el trajecte. A Pesquera ens van dir que el pont està trencat fa més de quatre anys.
L’art té la possibilitat, entre altres coses, d’actuar com a amplificador i com a cola que uneix altres disciplines, en aquest paradigma se situa Diners Blau, un projecte que neix amb la vocació de ser col·lectiu, unint artistes i associacions mediambientals, ecologistes, socials … que actuen en defensa dels rius.
La vida és una unió simbiòtica i cooperativa que permet triomfar els que s’associen és una cita de la científica americana Lynn Margulis i és la que lidera la feina.
El fet d’utilitzar el racionament monetari com a guia suprema està originant un desequilibri del qual no sembla que en siguem conscients, aquesta reflexió em porta a crear un primer bitllet simbòlic en defensa del Delta de l’Ebre, del qual se n’imprimeixen 500 exemplars a un preu de cinc euros i els beneficis són per a la Plataforma en Defensa de l´Ebre.
L’artista Alvar Calvet va realitzar un segon bitllet a favor del riu Siurana, i Anna Dot està creant el tercer bitllet a la defensa del Ter. Aquest projecte és una invitació oberta a crear aquesta sinergia entre associacions i artistes.
Els diners es poden imprimir un riu no.
Enllaços i aclariments, veure publicació original
