S’estima per al 2040 una reducció d’aportacions del 5% a la del període 1980-2006, el que suposaria uns 13.890 hm³/any. En cas que es duguin a terme els nous regadius i les grans preses projectades per a abastir-los en l’actual Pla hidrològic, l’increment de les necessitats agrícoles es trobarà encara amb més conflictes amb els altres usos. Els usos ambientals i, més específicament, l’estabilitat del Delta en tots els aspectes que depenen del cicle hidrològic i sedimentari seran especialment sensibles: el transport de sediment i la contenció de la falca marina, l’equilibri de la línia de costa, la disponibilitat d’aigua per a reg, el manteniment de l’equilibri ambiental en el sentit més ampli i, òbviament, la dinàmica socioeconòmica relacionada amb el cabal del riu seran encara més fràgils.

La retenció de sediments en els embassaments de la conca de l’Ebre comporta la regressió de la línia de costa i l’acceleració de l’enfonsament de la plana deltaica.

L’increment del nivell del mar, d’acord amb el treball realitzat entre l’OCCC i l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya sobre la inundació del Delta en l’horitzó de finals de segle, té en compte les projeccions extretes de l’Informe especial sobre l’oceà i la criosfera en un clima canviant publicat per l’IPCC la tardor del 2019. Segons aquest informe, les projeccions de pujada mitjana de nivell del mar (metres) per als escenaris RCP4.5 i RCP8.5 i per als horitzons temporals 2030, 2050, 2080 i 2100 són (resultats expressats en centímetres):