La PDE dona veu a experts del Roine, el Rin o el Danubi per acabar amb el recel de la CHE a transferir sediments al delta de l’Ebre
El seminari web organitzat per la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) sobre els deltes europeus davant el canvi climàtic ha posat de manifest que cal “voluntat política”, recursos i l’aplicació estricta de la directiva marc de l’Aigua de la Unió Europea per actuar amb urgència i executar les propostes a curt, mitjà i llarg termini que demana el territori i comparteix i avala la comunitat científica. Les experiències a deltes com el Roine, el Rin o el Danubi reforcen l’estratègia de basar la protecció del Delta en la transferència de sediments des dels embassaments i complementar-la amb accions urgents, com els moviments de sorres, que ajudin a “guanyar temps” i aturar la regressió.
Els deltes a Europa i al món són espais extremadament vulnerables al canvi climàtic però no tots estan patint regressió i subsidència. Amb les dades de més de 10.000 deltes mundials, es demostra que la subsidència de la plana deltaica i la pujada del nivell del mar només es contraresta en aquells models on arriben suficients sediments al tram final dels rius. Les dades que ha compartit el professor Jaap Nienhuis, de la Universitat d’Utrecht, al seminari web organitzat per la PDE, amb la col·laboració dels eurodiputats Toni Comín (JxCat) i Diana Ribas (ERC), alerten que els deltes haurien de guanyar 300 quilòmetres a l’any, però amb elements com la desforestació, la falta sediments o la pressió humana actualment no creixen més de 50 quilòmetres. Hi ha exemples “devastadors” com el Mississipí (Estats Units) que durant anys ha perdut, cada hora, la superfície equivalent a un camp de futbol i entre els 3 escenaris que ha exposat Nienhuis per als 100 anys vinents, el més devastador adverteix que la majoria de deltes del món perdran superfície de terra “de forma dramàtica”.
Des de la Comissió Europea (CE), Dagmar Kaljarikova, responsable de polítiques i legislació de l’aigua de la UE, ha defensat que la directiva marc de l’aigua s’adapta als reptes futurs i al canvi climàtic si aquesta es compleix estrictament, com no han fet fins ara els estats membres. Kaljarikova ha remarcat que la directiva exigeix plans de gestió de les conques amb cabals ambientals suficients, amb usos i explotacions sostenibles de l’aigua dels rius, i també plans de gestió de la sequera, les inundacions i els riscos del canvi climàtic que la meitat dels estats membres no tenen. “Comptem amb documents legislatius per plantar-li cara”, ha recordat.
Després de revisar la capacitat de resposta de la directiva marc de l’Aigua als “desafiaments futurs”, Kaljarikova ha alertat que no són “deficiències de la legislació” les que impedeixen complir amb els objectius de la normativa, sinó que no s’assoleixen a causa de falta de finançament i per “l’aplicació alentida” que en fan els governs. “Si s’apliqués completament per part dels estats membres, no tindríem els problemes actuals, sobretot els dels deltes”, ha denunciat.
Voluntat i coordinació política a Espanya
L’eurodiputat de Junts per Catalunya, Toni Comín, ha lamentat que el govern espanyol “no sembli plenament conscient” dels riscos que corre el delta de l’Ebre i ha reclamat la comissió mixta Estat-Generalitat que alcaldes i entitats socials del territori reclamen per posar en marxa el Pla Delta, consensuat per la Taula de Consens. “Estem en un compte enrere i tenim una normativa europea que empara, amb voluntat i recursos, les actuacions que ens ajudarien a avançar per evitar la regressió del Delta, però necessitem tant sí com no l’acceptació del govern espanyol perquè el Govern pugui actuar”, ha insistit Comín.
Aquesta coordinació política i de recursos per actuar amb urgència i executar les propostes a curt, mitjà i llarg termini que demana el territori i comparteix i avala la comunitat científica, també s’ha reclamat des de la PDE. “El Delta de l’Ebre és un dels més amenaçats però que també està clar que es pot salvar simplement amb voluntat política per començar ja, des d’avui, a posar els mitjans perquè la regressió vagi a menys i fins i tot pugui créixer”, ha dit Matilde Font, portaveu de la Plataforma.
Altres deltes com a exemple
Al seminari s’han compartit les experiències a rius com el Roine, el Rin o el Danubi amb l’objectiu d’acabar amb els recels de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) i el govern espanyol a iniciar la transferència de sediments des dels embassaments de Riba-roja i Mequinensa i complementar-la amb accions urgents, com els moviments de sorres al Delta, que ajudin a “guanyar temps” i aturar la regressió. Carles Ibáñez, cap del Departament de Canvi Climàtic d’Eurecat, ha recordat que la transferència de sediments és “factible” i que tindrà uns costos econòmics més grans si no es fa que si s’executa. “És una solució win-win”, ha dit.
Patrick Grillas, de l’estació biològica Tour du Valat, ho ha exemplificat amb el cas del delta de la Camarga del Roine, un delta que no rep sediments des de fa 150 anys i ha quedat tancat a usos agrícoles, convertint-se en un aiguamoll “molt sensible i vulnerable”. El repte a la Camarga, a diferència de l’Ebre, és trencar amb la negació per part la població local de la subsidència i la regressió. Grillas ha detallat que es treballa per restituir 6.500 hectàrees de la plana deltaica i com les antigues salines s’han convertit “en zones d’esmorteïment i tampó” per evitar col·lapses del dic.
Ignasi Ripoll, biòleg i representant de SEO‐Birdlife al delta de l’Ebre entre 2005 i 2015, ha explicat com s’ha protegit la zona costanera als Països Baixos, amb dunes naturals (80%) i dics artificials (20%) al llarg de 300 quilòmetres de front marí situat per sota del nivell del mar. A la desembocadura del Rin, en el context actual de canvi climàtic s’estudia augmentar un metre d’alçada de les mesures de contenció per prevenir l’augment del nivell del mar, i davant les previsibles inundacions per desbordament dels rius s’ha executat i planificat una conca de recepció de pluges de 1.200 quilòmetres que també desemboca al mar. Els rius dels Països Baixos tenen un cabal sedimentari anual molt més baix que els mediterranis però no s’hi ha construït embassaments ni preses.
Finalment, al Danubi també s’ha patit un impacte enorme amb la reducció d’un 60% de l’aportació de sediments amb l’activitat humana i la construcció de pantans. Com ha explicat Sandor Baranya, del projecte Interreg de gestió de sediments d’WWF Hongria, per salvaguardar un delta amb uns problemes similars al de l’Ebre i que travessa 8 estats, han aconseguit acords entre 14 socis i entitats ecologistes, polítiques i econòmiques per millorar la gestió del delta del Mar Negre, que perdia 2 metres cada any. Ho han fet amb recomanacions per seccions perquè cada regió millori l’aportació de sediments al riu. Un dels èxits més importants és que el projecte Interreg s’ha convertit en un component de pes en la gestió política dels rius i els plans de conca de tots aquests estats.
El repte del ‘Pacte Verd’
La portaveu de la PDE, Susanna Abella, i Diana Ribas, eurodiputada d’ERC, han remarcat que el seminari, que s’havia de fer presencialment al Parlament Europeu i que s’ha hagut de celebrar telemàticament, s’ha planificat perquè es conegui el delta de l’Ebre i tingui un lloc destacat al Pla Verd de la Unió Europea. “Ha de ser una oportunitat per salvar-lo”, ha defensat Ribas. “Som molt ambiciosos i ampliarem la jornada més endavant per fer una segona sessió al Parlament europeu”, ha avançat Abella.
ACN
