Manolo Tomás: ‘La mort del delta de l’Ebre la tenen programada de fa anys’
Manolo Tomás és un dels portaveus històrics de la Plataforma en Defensa de l’Ebre. Des de l’any 2000, aquesta entitat ha bregat en diferents fronts per garantir el futur del riu, del delta de l’Ebre i, de retruc, donar veu a una terra massa acostumada a ser l’últim mico. Quan el temporal Glòria sembla que amaina, és moment de començar a fer valoracions. Tomás diu que cal esperar que l’aigua s’enretiri dels arrossars, els quals probablement es podran recuperar. Però ens alerta que el Delta va desapareixent de mica en mica, i les pluges d’aquests dies ens ho recorden. La mar cada dia li guanya més terreny i l’explotació que fa l’estat espanyol de l’Ebre evita que baixin nous sediments, fet que aboca el Delta a la desaparició.
—Teniu balanç de danys ara mateix?
—El mar va pujar un metre i mig, i acostuma a estar mig metre per sota. Per tant, va sobrepassar un munt de finques. Però fins que no es retiri aquesta aigua de les terres és precipitat fer balanços. Una altra cosa és que batlles i batllesses del territori aprofitin l’ocasió per plantejar més coses. Hi ha vint mil hectàrees al Delta i, de moment, se n’han vist afectades unes 3.000, tot i que crec que en són més. Això s’haurà de concretar els pròxims dies. Per això dic que si algú dóna xifres, crec que corre massa i és agosarat.
—Però els arrossars se’n veuran afectats? Hi ha entrat una gran quantitat d’aigua salada.
—Sí, se’n poden veure afectats en el sentit que si no se’n treu la salinització, no s’hi podrà cultivar arròs. Però els arrossars es podran regenerar tornant-los a omplir amb aigua dolça. És un procés. La campanya d’obertura dels camps és al març, de manera que possiblement no hi haurà temps de netejar les terres abans. Però això s’ha d’estudiar, i se n’abordarà una actuació els dies vinents.
—Havia passat abans?
—D’episodis d’entrada d’aigua de mar als arrossars n’hi ha cada any. Però tanta com enguany, no ho havíem vist mai. Quan passa, el primer any hi ha una minva de la producció, perquè la terra no té les característiques adequades. Aquesta vegada l’entrada ha estat tan forta, que haurem d’esperar que es netegi. Però sí, hi ha un procés de recuperació. Les imatges per satèl·lit són molt impactants, però cal matisar una cosa. Una part de l’aigua pot ser aigua de pluja. Ens hem de tranquil·litzar i fer un balanç seriós. I una cosa en què poca gent pensa són les muscleres, la majoria han quedat desarmades. I són una font de riquesa. N’hi ha des de l’any 1962, per tant, hi ha gent que des de llavors ha treballat en estructures damunt l’aigua. No hi havia hagut mai aquesta virulència. També és cert que hi ha hagut temporals forts, però com que el Delta era molt llarg, hi havia platges que feien funció d’amortidor. Però les platges, no només del Delta sinó de mig Catalunya, són tan esquifides i curtes, que ja no poden fer de barrera. Hi ha un debat que anirà creixent les pròximes setmanes, que és quines mesures s’han d’aplicar per a evitar afectacions en un cas similar.
—La construcció de dics a la mar és una opció que s’ha comentat molt, aquests darrers dies.
—Aquí rau el debat. Nosaltres estem en contra de tot allò que sigui una obra dura. Per una raó molt senzilla. El Delta és dinàmic i es mou. Aquesta mena d’estructures podrien fixar el Delta una temporada. Però a la llarga, si no s’ha fixat amb sediments, passarà igual com ara. La dinàmica de costes és mòbil, té vida. Si tu poses una estructura rígida damunt un camp flexible, l’única cosa que fas és guanyar temps, però tard o d’hora tornes a la mateixa situació, amb l’agreujant que hauràs fet una inversió molt gran de diners i d’esforços. Jo crec que només serviria per a les empreses que fessin les obres.
—Hem de patir per la desaparició del Delta?
—Fa temps que el Delta va desapareixent. Jo tinc la teoria que la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, que és qui gestiona el riu, ha programat la desaparició del Delta. Està pensada des del moment que s’aproven plans hidrològics que programen més embassaments que retenen els sediments que poden baixar cap al delta i amplien les hectàrees de regadiu que minven els cabals. I el més important és que en els plans hidrològics d’abans del 2014 el riu acabava a Tortosa. Això vol dir que no hi havia cap política de manteniment i de conservació del Delta. Per això dic que la degradació del Delta és una degradació programada per llei.
—Perquè ho entenguem: els dos principals problemes són, per una banda, que creix el nivell de la Mediterrània a causa del canvi climàtic i, per una altra, que els cabals del riu no porten prou sediments perquè s’ampliï el delta de l’Ebre.
–Exactament. Està estudiat que el mar puja entre un centímetre i tres centímetres cada any, i que el Delta s’enfonsa entre dos centímetres i quatre cada any per l’activitat humana. Això sempre ha estat així. Passa que, quan el riu tenia força, fa quaranta o cinquanta anys, portava sediments i aquests sediments es repartien per les finques, mantenint l’altura del Delta. No sé si ho sabeu, però ara l’Ebre alimenta 980.000 hectàrees de regadiu i dos-cents grans embassaments. Només dir-vos que des del 2016 hi ha cinquanta nous embassaments i a les 980.000 hectàrees se n’afegeixen 450.000 més. I això, en un moment de canvi climàtic en què està demostrat que baixa menys cabal d’aigua pel riu. La mort del Delta està programada, perquè la planificació hidrològica no té criteris ambientals, sinó productius de llum i de regadius. S’obliden que dins la plataforma deltaica hi viuen 60.000 persones. I això fa anys que ho denunciem.
—I com millorem el cabal?
—Per a la supervivència del Delta cal que baixin més sediments, i si han de baixar de manera natural, cal augmentar-ne el cabal. Especialment, cal facilitar la sortida de sediments de Riba-roja i Mequinensa. Tots els sediments que calen al Delta són allà. Són els del Segre i els que vénen del Pirineu aragonès. Però sabeu què? Doncs que la seva gestió i propietat són privades. Són en mans d’Endesa, que en té la concessió fins al 2066, i cadascú té les seves prioritats. Nosaltres ho denunciem, però no som uns interlocutors forts. Aquesta feina l’haurien de fer la Generalitat i les institucions ebrenques, però no ho han fet mai.
—La Generalitat no ha intercedit mai?
—La Generalitat té una postura ambivalent i ambigua, i fins i tot oportunista. Oficialment, dóna suport al manteniment del Delta, però a la pràctica a Catalunya han posat en marxa 170.000 noves hectàrees de regadius, el canal Segarra-Garrigues que és el transvasament del Segre cap a Barcelona, i el canal Xerta-Sénia que és el transvasament cap a Castelló.
—Hi ha cap mirada optimista possible, per a acabar?
—Ara és un moment d’urgència. Molta gent s’estira els cabells i demana mesures immediates de cara a la mar. Però no ens podem oblidar que la fortalesa del Delta no ve de la mar, sinó del que baixa riu amunt. Entenem que hi hagi gent que tingui pressa i vulgui fer coses d’urgència, però això només pot ser per a guanyar temps. De solucions, n’hi ha. S’ha de donar veu a la comunitat científica, perquè és un dels espais més estudiats de la península Ibèrica, conjuntament amb Doñana, i que proposin solucions amb una certa durada, i compatibles amb el canvi climàtic que tenim a sobre.
