S’engega una campanya per reclamar que se solucioni la subsidència del Delta de l’Ebre.
La instal·lació d’una vintena de reflectors al territori permet mesurar científicament el seu enfonsament
ACN./diaridetarragona.com
- SEO/BirdLife, la Plataforma en Defensa de l’Ebre, Ecologistes en Acció i altres entitats del territori han presentat, aquest diumenge, la ‘Campanya pels sediments’, que es durà a terme durant els pròxims mesos per fer difusió de la crítica situació que viu el Delta de l’Ebre. Conjuntament, doncs, denuncien la subsidència de la zona, reclamen solucions per restaurar els cabals ecològics de l’Ebre i que els sediments arribin al tram final del riu, i anuncien que faran pressió política per restaurar l’equilibri natural del delta. En una trobada a la Reserva Riet Vell també han mostrat als assistents un dels reflectors que s’han instal·lat per mesurar, científicament, l’enfonsament del Delta de l’Ebre.
“Que el delta s’enfonsa per falta de sediments és un fet”, ha sentenciat Ignasi Ripoll, representant de SEO/BirdLife a les Terres de l’Ebre, “això fa que necessitem aportació de sediments”. Precisament amb aquest objectiu, i coincidint amb la celebració del Dia Mundial de les Zones Humides -que es commemora demà dilluns 2 de febrer-, s’ha presentat la ‘Campanya pels sediments’, en la qual treballaran conjuntament diferents entitats ecologistes del territori.
La intenció és, sobretot, mobilitzar i sensibilitzar sobre aquesta qüestió, i treballar colze a colze amb els investigadors per fer un pla de gestió dels sediments. Primer fent baixar els sediments que actualment es queden atrapats als diferents embassaments ebrencs, i després aportant arena a la desembocadura per evitar que desapareguin les platges de la zona (així com les catalanes i les valencianes). Amb l’estudi a la mà, ha exposat Ripoll, “intentarem pressionar els agents polítics i administratius de Catalunya, Espanya i Europa perquè facin que aquests sediments baixin d’una manera o d’una altra”.
El representant de SEO/BirdLife ha posat com a exemple illes de diversos indrets del món que, amb el canvi climàtic, estan “sentenciades a desaparèixer”. Per contra, els deltes es poden salvar, ha dit, amb una aportació de cabals d’aigua adequats. “Tenim una solució a un problema ambiental i volem que s’apliqui”, ha remarcat.
Micromecenatge
Josep Juan, membre de la ‘Campanya pels sediments’, ha explicat que una de les potes de la iniciativa se centra en aconseguir finançament, a través de micromecenatge. Els diners s’utilitzaran, d’una banda, per fer cartells permanents que es col·locaran en diversos punts del delta i que informaran dels seus problemes ambientals, i d’altra banda, per fer publicacions per arribar a més gent i difondre la qüestió de la regressió del territori. La iniciativa de crowdfunding ‘SOS: salvem lo Delta de l’Ebre!’, amb la qual es vol recollir 2.000 euros, va començar aquesta setmana i s’allargarà fins el 8 de març.
Base científica
Tot i que a nivell científic, ha assegurat Ripoll, hi ha estudis que demostren de manera “fefaent” l’enfonsament del Delta de l’Ebre, s’han col·locat uns reflectors que, a través de senyals electromagnètics enviats per satèl·lit, poden mesurar de forma molt precisa aquest moviment. Actualment n’hi ha 17 repartits per tota la superfície deltaica, però se n’instal·laran fins a 24 per poder tenir, així, “un mapa d’enfonsament del delta”. “Si indiquen que perd alguns mil·límetres cada any”, ha assenyalat Ripoll, “es pot demanar que es busquin solucions” amb una base sòlida.
Un problema invisible
Susanna Abella, membre de la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE), ha recordat que sempre han posat sobre la taula que “l’Ebre sense cabals és la mort del delta”. Així, ha reivindicat tant la importància dels cabals líquids, “que asseguraran els ecosistemes”, com dels sòlids, que suposen “la supervivència física del Delta de l’Ebre”.
“Quant a cabals líquids hi ha una postura clara de l’administració, però els cabals sòlids són els grans oblidats”, ha afirmat. En aquest sentit Abella ha denunciat que l’administració de l’estat espanyol, i també la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, “neguen l’existència d’aquest problema o l’intenten camuflar per no haver-lo d’abordar”.
