Reproduïm una carta publicada a La Veu de l’Ebre, al mes de juliol.
ARRIBEN LES VACANCES, ENDAVANT AMB ELS PROJECTES QUE TENEN OPOSICIÓ SOCIAL. I LA CRISI… això només és per als poca-roba
Ja poden ser governs de dretes o d’esquerres, de tort o de dret, tots fan el mateix. Els darrers dies de juliol, quan la gent està distreta per la calor i preparant les vacances, els governs de torn aprofiten per tirar endavant els projectes que tenen oposició social. Aquest any els ha tocat als embassaments de Yesa, Mularroya i Biscarrués[1], embassaments emblemàtics de l’Aragó, amb una oposició ciutadana germana de la nostra.
Aquests embassaments, juntament amb els ja construïts d’Itoitz i Rialp, són els reservoris d’aigua per als transvasaments a València i Barcelona; són peces clau per als futurs transvasaments que seran públics un cop estiguen acabats els canals del Xerta-Sénia i el Segarra-Garrigues.
El trinomi Segarra-Garrigues-Rialp-Barcelona és mes que evident, ara ja no s’amaga ningú, ho confirmen les paraules d’uns dels caps de l’empresa que construeix el canal i que per aquelles casualitats de la vida, és la mateixa que gestiona l’aigua de l’entorn metropolità de BCN, “Agbar afirma que el preu de l’aigua del Segarra-Garrigues no és viable” i “apel•la a concertar una xifra bona per als regants i la concessionària”[2]
En plena crisi econòmica, amb el bombardeig constant pels mitjans de comunicació de les retallades de la despesa pública en ensenyament i sanitat, en un moment de falta de líquid per part dels governs estatals, autonòmics i locals; la major part dels diners dels nostres pressupostos van destinats a infraestructures de “mercadeig d’aigua”. En el cas de les Terres de l’Ebre, el Xerta-Sénia s’emporta el 25% dels pressupostos del Baix Ebre[3].
Encara el delegat territorial actual, Sr. Pallarés, intenta justificar-se dient-nos que aquests diners es destinen a aquesta obra perquè eren “compromisos del tripartit”. En la mateixa línia, senyor Pallarès, compromisos del tripartit també eren reduir les llistes d’espera en la sanitat pública i ves per on, aquells que l’han ficat a la cadira on està, no els ha dolgut un pèl retallar sales de quiròfans i personal sanitari, i si la gent es queda pel camí, mala sort, a qui l’importa!.
A l’Aragó, a l’embassament de Yesa[4] aquest any es destinaran 100 milions d’euros i 25 milions més per a Mularroya. Entre els dos, més del doble del pressupost de les quatre comarques de les Terres de l’Ebre (entorn als 56 milions), quasi res, tenint en compte que són dues comarques que no arriben als 10.000 habitants cada una.
Per a què tants diners en uns embassaments per a uns regadius que els seus regants ja han dit que no poden ni volen pagar? Passarà com amb el Segarra-Garrigues que s’haurà de “concertar una xifra bona per als regants i la concessionària”? .
Algú es creu que aquest diners es gasten per beneficiar als veïns d’aquestes zones? Aquests embassaments, com el Xerta-Sénia en el nostre cas, no són per als veïns de la zona, són per beneficiar allí on va l’aigua. A les Terres de l’Ebre en tenim dos bons exemples, amb el minitransvasament i l’estació de l’Aldea (supermoderna, però….on no paren els trens) i sembla que en necessitem un tercer exemple per aprendre’n.
I mentre, els nostres representants polítics, callen i només es preocupen de no perdre les seves cadires. Això és lo que mes em dol, que tingue que ser la gent del carrer la que es tingue que escarrasar continuament per culpa de la seva inoperància premeditada.
Quan de mal va fer aquell senyor que va dir “qui es mou, no surt a la foto”, ara fa que tots estiguin acollonits per no perdre els seus privilegis, en lloc d’estar al costat del territori que els ha votat.
Susanna Abella
