L’informe, elaborat per la unitat tècnica de la Medi Ambient i Urbanisme de la Fiscalia General de l’Estat a petició del fiscal de Medi Ambient de Tarragona -com un dels últims tràmits pendents reclamats pel jutjat en el marc de les diligències prèvies per aquest cas-, resumeix les seues 42 pàgines d’extensió en catorze conclusions. De fet, els seus taxatius arguments contra el projecte de regadiu en la seva globalitat van molt més enllà de l’objecte inicial que denunciava el moviment transvasament, amb qui, curiosament, coincideix en moltes de les seues valoracions.

Bona part d’aquestes crítiques apunten cap al fet que es tracti d’un projecte “sense objectius clars ni ben dissenyats”, segons subratlla la portaveu de la PDE, Susanna Abella, fet que obre la porta a altres utilitzacions com la de la transferència. En aquest sentit, argumenta la Fiscalia que l’execució del projecte de regadiu respondria a la voluntat de donar un ús a una infraestructura construïda fa 40 anys i que havia quedat totalment obsoleta, més enllà del plantejament formal d’impulsar l’activitat agrícola.

En aquest punt, s’alinea clarament amb les advertències històriques del moviment antitransvasament quan sosté, en les seues conclusions, que el projecte no exclou, un cop posat en marxa, altres usos futurs com la d’un transvasament cap a Castelló i la resta del País Valencià. La PDE ha precisat que malgrat Fiscalia tampoc ha pogut accedir a l’avaluació d’impacte ambiental del projecte, sí que, mitjançant inspeccions i estudis tècnics sobre el terreny, ha constatat que té un volum “sobredimensionat”, en quant a demanda d’aigua per al regadiu -sobre el paper, 74 hectòmetres cúbics anuals per irrigar 16.800 hectàrees de les planes interiors del Baix Ebre i el Montsià-. Tot i que inicialment els promotors apostaven per 19 metres cúbics per segon, la xifra ha anat variant cap als 15 i els 12, però sense precisió formal.

Els 22 hectòmetres cúbics de Castelló

Segons el portaveu antitransvasista, Manolo Tomàs, l’estudi incorpora una anàlisi tècnica de tres escenaris de viabilitat per justificar el regadiu, en funció de l’ús de l’aigua per a transformació citrícola o reg de suport. “De les tres opcions de regadius, -els promotors- agafen l’opció que consumeix més aigua. Això no està motivat”, sosté. Així, en el cas “més favorable” de rendibilitat, el consum no superaria els 51 hectòmetres cúbics. “A ple rendiment -amb tots els regants previstos-, al canal li sobren 22 hectòmetres cúbics, que és el que demana Castelló. En la dotació inicial ja hi ha prevista l’aigua que reclama Castelló”, ha reblat el mateix Tomàs, qui ha valorat també la conclusió de Fiscalia que el traçat telescòpic incorporat per evitar suspicàcies pot resultar “fàcilment reversible”.

Tot un torpede a la línia de flotació d’un dels grans “mites” creats pels defensors del projecte: l’afirmació que “el canal crearà riquesa”. “Inversions tan importants per a superfícies tant petites no resulten rentables. S’ha d’anar més enllà del canvi de conreu. Les últimes campanyes de cítrics han estat dolentes”, sosté Tomàs, sobre una obra en la qual el Govern ja ha invertit directament uns 60 milions d’euros d’uns 330 milions de cost global. La PDE ha tornat a reclamar una auditoria sobre la destinació d’aquests diners públics. “No és una inversió productiva, és extractiva” insisteixen.

Per si tot això fos poc, l’informe recorda que el projecte no ha previst les potencials afectacions de la detracció d’aigua de l’Ebre per al regadiu en el règim hídric del tram final del riu i les seues conseqüències sobre el Delta, entre les quals, la salinització i la regressió. Tampoc la contaminació del sòl que poden suposar determinades activitats agrícoles, com el conreu de cítrics, i les afectacions sobre la qualitat de l’aigua, el paisatge -sobre el qual, el projecte no incorpora cap estudi- i el medi ambient en general.

Bassa en zona protegida

Sobre la bassa denunciada per la PDE, el document assenyala que, efectivament, estaria construïda sobre una zona catalogada com a Lloc d’Interès Comunitari (LIC) i Zona d’Especial Protecció d’Aus (ZEPA), a més d’estar inclosa dins la Xarxa Natura 2000, fet que vulneraria les normatives ambientals europees, amb possibles afectacions sobre la fauna i la flora de l’espai.

Tot plegat, els antitrasvasament veuen en l’estudi jurídic la reafirmació dels seus arguments per part d’un organisme no directament implicat i de fora del territori. Un document que els “encoratja a seguir”. “Valorem la seriositat i el rigor del treball. Demanem a les autoritats competents i tots els sectors implicats en aquest projecte de transvasament a Castelló que respectin a la societat ebrenca i ja n’hi ha prou de dir mentides. Estan creant una falsa il•lusió sobre aquest canal”, ha assegurat.

Toc d’atenció al Govern

Tomàs, que ha volgut donar un toc d’atenció a les administracions perquè reflexioni i modifiquin el projecte en defensa del territori, ha recordat que “juntament amb el Segarra-Garrigues i els pous de Vinallop connectats al minitransvasament”, el canal Xerta-Sénia “és la segona edició de l’aventura del Consorci d’Aigües de Tarragona amb efectes econòmics perjudicials per al desenvolupament econòmic territori”.

La PDE, que coneixia des de fa un mes el contingut del document, assegura haver esperat prudencialment unes setmanes per no interferir en les diligències prèvies obertes pel jutjat número 2 de Tortosa arran la seua denúncia sobre la construcció de la bassa en terreny protegit. “Demostra que no ens equivoquem. Les normes són per a tots”, sosté Abella, per la seva banda. La qüestió, però, amenaça ara el projecte en la seua totalitat. “Si ens la peguem com a territori -amb aquest projecte-, nosaltres no tindrem responsabilitats”, ha advertit finalment Tomàs.

Plataforma en Defensa de l’Ebre

Gustau Moreno el dia 24 d’abril de 2013

Compartir

També hi ha dues infraestructures que si be estaven identificades com a projectes de regadiu ,desprès d’estudiar-ho durant anys varem veure que en realitat apropaven l’aigua del Segre ( Canal Segarra-Garrigues) i de l’Ebre (Xerta-Sènia) cap a Barcelona i València respectivament.

Els suposats projectes de regadiu,en realitat son una pantalla per a justificar la interconnexió de les xarxes d’aigua i comercialitzar amb l’aigua,consumant per la porta petita el transvasament tal i com van fer amb el CAT (Campredó-Tarragona). Es el model que ells creuen que no els crearà problemes i ,segons ells hi haurà la minima conflictivitat. En realitat son canals que no tenen regants coneguts, plans de regadiu escrits de futur i casualment finançats amb diners públics ,però gestionats per un “holding” d’empreses constructores i multinacionals de l’Aigua.

Per advertir d’això a la Plataforma en Defensa de l’Ebre s’ens està dient de tot: Que estem en contra dels pagesos,en contra del Territori,que ens aburrim i no sabem que fer…i la darrera que som anticatalans …

Com molts sabeu ,en aquests moments hi ha un moviment en gran escala de privatitzar els serveis públics i “casualment” es privatitza la gestió de l’aigua a Catalunya. Davant d’això i per primera vegada de manera pública dos sindicats de treballadors de l’ACA i d’Aigües Ter-Llobregat  ahir van denunciar des de dins de les empreses el que la PDE estem avisant: que en realitat darrera d’aquests “regadius” està el transvasament de l’Ebre ( en el comunicat encara no està el Xerta-Sènia, pero no tardarà en sortir) .

Tot això passa en un moment en que s’anuncia que el Pla Hidrologic de l’Ebre sortirà abans de l’estiu i on sabem que no hi ha cap interés en fixar el cabal d’aigua suficient per a garantir el bon estat del Riu,l’estabilitat del Delta i  la possibilitat de futur de les Terres de l’Ebre.

Per tant us fem arribar aquest comunicat .

Lo Riu es vida
No als Transvasaments

PLATAFORMA EN DEFENSA DE L’EBRE

Jornal.cat 14 Abril 2013
La connexió del canal Segarra-Garrigues amb la xarxa Ter Llobregat
Dissabte, 13.4.2013 20:30 h
la Generalitat de Catalunya, SA, l’empresa privada recentment adjudicatària per part de la Generalitat per gestionar l’aigua potable a Barcelona (província), està en marxa per connectar el Canal Segarra-Garrigues a la seva xarxa Ter Llobregat.

En aquest sentit entrant en matèria mediambiental, la Secció Sindical de la Intersindical CSC a l’ACA i la Secció  Sindical de la CGT a ATLL Concessionària estem en contra del transvasament de conques internes ja que el càstic mediambiental és irreparable.

D’altra banda, ens qüestionem l’objecte d’aquesta operació. Si en un principi el canal Segarra-Garrigues havia de donar servei a l’agricultura, perquè ara es connecten les dues conques? Servei bàsic a l’agricultura o especulació? L’activació de la interconnexió Canal Segarra-Garrigues amb la xarxa Ter Llobregat pot ser una qüestió estrictament econòmica però no en el sentit d’optimitzar els recursos amb les necessitats bàsiques de la població sino per engrossir les rapinyades arques públiques, mitjançant empreses privades.

Recordem que el canal està gestionat per una societat privada, Aigües del Segarra Garrigues, SA. Entre els càrrecs històrics d’aquesta societat es trobava el Sr. Leonard Carcolé Galea,  actual director de l’Agència Catalana de l’Aigua i prèviament ex-directiu d’Aigües de Barcelona. D’altra banda, la privatització de la gestió en alta de l’aigua de boca de la província de Barcelona, ATLL Concessionària de la Generalitat de Catalunya, SA, pertany majoritàriament al Grup Acciona Agua, el banc brasiler BTG Pactual i altres empreses. Totes dues multinacionals tenen fonts financeres que operen a nivell mundial. Ambdues empreses també estan mostrant una molt bona voluntat de fer bussines, la primera li vendrà l’aigua a la segona, la segona la vendrà a la vegada als serveis municipals. Per tant el canal serà un gran negoci per les grans corporacions amb connivència amb el govern de Catalunya.

Una altra qüestió afegida és el desús d’altres instal•lacions que s’inclogueren en les obres alternatives al Pla Hidrològic Nacional (PHN), com la dessaladora del Prat, amb un cost de 259.000.000 mil.lions d’€ pagats pels ciutadans i ciutadanes. Aquesta instal.lació té una capacitat de potabilització  de 60 Hm3/any i n’està produïnt escasament 10 Hm3/any , el cost d’aquesta aigua és massa elevat. En termes tècnics, econòmics i sostenibles la previsió hidràulica dels gestors de l’administració té un suspens de nota. Un suspens no per manca d’estudi sinó perquè els seus objectius obeeixen al model urbanístic de creixement sense mesura, a l’especulació front la necessitat bàsica, beneficiant les grans constructores en lloc dels contribuents.

Compartir

Parlar de la gestió dels  Rius és parlar de ecosistemes, mediambient,  identitat, emocions i , per que no, d’interessos. És per això que generalment s’evita parlar dels rius i es parla de la gestió de l’aigua en abstacte - d’aquesta manera s’aisla del debat tots els condicionaments abans esmentats i es redueix  a una qüestió purament económica, productivista  o en els millors dels casos com a eina de desenvolupament.

……continua l’article…… (pag 41)

Compartir

Compartir

Com ha explicat el secretari d’Estat de Medi Ambient, Federico Ramos, el compromís del govern espanyol és que els plans de conca dels rius estiguin acabats a finals d’aquest any. “Espanya porta un retard injustificat en la planificació hidrològica i hem de posar-nos al dia”, ha assegurat Ramos. Un d’aquests plans pendents d’enllestir és el pla de conca del riu Ebre que ha despertat el malestar de les Terres de l’Ebre davant el cabal ecològic marcat inicialment per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) i que es considera insuficient.

“Estem a temps de corregir aquelles situacions en què no hi ha la conformitat de les administracions i entitats”, ha apuntat Ramos. El secretari d’Estat també ha afegit que la finalització de la planificació hidrològica “urgeix” al govern espanyol i, per aquest motiu, ha recordat que caldrà atendre les necessitats dels territori per tenir un bon pla però sense que això suposi un retard en la seva aprovació definitiva.

Ramos ha mostrat la voluntat del govern de l’Estat a “dialogar i escoltar totes les reivindicacions”. “S’estudiaran totes les al•legacions amb tot interès i després caldrà prendre una decisió que tingui una base científica seriosa i que atengui les peticions dels diferents col•lectius”. Ramos ha recordat que caldrà tenir en compte els regants, l’abastiment de les ciutats o la necessitat dels cabals ecològics per aconseguir un “equilibri” que respecti la conservació del riu. “Si no, tot lo demés, anirà malament”, ha afegit.

Sense PHN a la vista

El secretari d’Estat de Medi Ambient ha refusat la possibilitat que “ara mateix” s’estigui plantejant un nou Plan Hidrológico Nacional i un transvasament de l’Ebre. “No està al calendari del Ministeri”, ha dit. Segons Federico Ramos, la prioritat actualment és l’aprovació dels plans de conca però, un cop estiguin fets, ha apuntat que també caldrà “treballar en una planificació hidrològica estatal mirant el mapa general”. “Hem de fer molt treball previ i que és més important ara mateix”, ha explicat.

Compartir

La comissió de peticions del Parlament europeu ha acceptat a tràmit la queixa presentada per la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) contra el pla hidrològic de la conca de l’Ebre, que està en procés d’aprovació per part de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) i que  no inclou un cabal ecològic suficient per al tram final del riu i el Delta de l’Ebre.  La comissió requerirà l’Estat espanyol en aquest sentit i està previst que en dos o tres mesos se celebrin les compareixences en les quals la PDE i el govern de Madrid donin a conèixer el seus arguments, abans que la comissió pregui una resolució. La Plataforma va viatjar a Brussel·les i va presentar fins a 12.000 signatures per tal de demanar  l’empara de les institucions europees en el procés d’elaboració i aprovació del pla de conca, al·legant que incompleix la Normativa europea Marc de l’Aigua. La PDE també es troba a l’espera de rebre la contestació a les al·legacions presentades al pla de conca. A més de reclamar un major cabal ambiental, atenent a la proposta de la Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre, aquestes al·legacions també posen  l’accent en l’excés de regadius i d’altres usos previstos fora dels mediambientals. «El pla compromet uns usos i consums d’aigua que no són assumibles», afirma Tomàs. En tot cas,  els membres del moviment social són plenament conscients que les seves al·legacions al pla de conca seran rebutjades per la CHE.

12a  assemblea general
Aquests són els principals fronts de lluita de la Plataforma en Defensa de l’Ebre per aquest 2013, un any clau ja que està prevista  l’aprovació definitiva del  pla hidrològic de l’Ebre. Es preveu  que el Consell de l’Aigua aprovi el document de planificació de la conca per als propers anys abans de Setmana Santa, perquè sigui posteriorment el Consell de Ministres el que li doni la llum verda definitiva.
Segons comenta Tomàs, serà a partir de l’aprovació del Consell de l’Aigua que la Plataforma  iniciarà el procés jurídic contra el pla, en el qual s’ està treballant des de fa mesos.
De forma paral·lela, es convocarà la dotzena assemblea general de la Plataforma en Defensa de l’Ebre, en la qual es plantejarà iniciar un nou calendari de mobilitzacions.
Transvasaments
Des de la PDE es té clar que en l’horitzó del riu Ebre tornen a planar els transvasaments, tot i que no s’incloguin explícitament en el pla de conca.
La fórmula, alerta el portaveu,  és la venda dels excedents d’aigua de canals de regadiu que no tindran demanda dels pagesos, com és el cas del Segarra-Garrigues des del Segre fins a Barcelona, i el canal regadiu Xerta-Sénia, fins a Castelló i València.
La concreció del canal regadiu Xerta Sénia es troba actualment en un impàs, a l’espera de l’adjudicació de l’acabament de les obres a una empresa o unió d’empreses privades, les quals s’encarregaran d’explotar el regadiu durant un període de 30 anys

Compartir

2.    El 23 de desembre fem el tradicional dinar de nadal de la PDE a Bitem. Si esteu interessats ho heu de dir al mercat.

3.    Si us interessa la loteria de la PDE el núm que juguem enguany es el 80262

4.    Les 12.000 signatures estan a Brussel.les, la petició d’intervenció està tramitada. Bones perspectives.

5.    Les al.legacions tècniques ,individuals i institucionals en Defensa del Cabal necessari per al Delta i el futur de les Terres de l’Ebre han estat entregades a la CHE…a esperar.

Lo Riu es Vida
No als transvasaments
Visca les Terres de l’Ebre!

Compartir

Estem organitzant un autobús que sortirà de Tortosa a les 8 del matí i tornarà a l’acabar la Manifestació i desprès de dinar. Si voleu venir els tiquets es compren al mercat de Tortosa ( 12 €) i sobretot de Blau i amb el Nus.

De nuevo, el próximo 15 de Diciembre, Artieda, junto al resto de gentes del Pirineo y demás afectados que han sufrido o están sufriendo las políticas fascistas de la Confederación Hidrográfica del Ebro (CHE), van a decir una vez más NO AL DESPROPÓSITO, NO A LA IRRACIONALIDAD, Y NO A QUE NOS QUIERAN ECHAR DE NUESTRAS CASAS UNA VEZ MÁS.
En la fecha, que ya ha sido bautizada como el 15 D, se va a hacer una manifestación en Zaragoza, delante de la sede de la CHE, para demostrar que aún hay vida en los pueblos, y que las personas que los habitan, tienen tanto derecho a seguir viviendo en ellos como las y los ciudadanos del llano.

Compartir