Com tots i totes sabeu ja fa anys que estem avisant que desprès de la modificació de la llei 10/2001 ,encara vigent, del PHN,el Transvasament de l’Ebre no s’havia aturat, simplement havien canviat d’estrategia.
A l’annex II de l’esmentada llei hi ha varies infraestructures que permetien la “reserva” de l’aigua per transvasar com son :el Pacte de l’Aigua d’Aragó,els embassaments d’Itoiz ( Navarra),Recreixement de Yesa (Saragossa) i Rialp (Lleida) les quals estan practicament acabades o en avançat execució (Yesa).
També hi ha dues infraestructures que si be estaven identificades com a projectes de regadiu ,desprès d’estudiar-ho durant anys varem veure que en realitat apropaven l’aigua del Segre ( Canal Segarra-Garrigues) i de l’Ebre (Xerta-Sènia) cap a Barcelona i València respectivament.
Els suposats projectes de regadiu,en realitat son una pantalla per a justificar la interconnexió de les xarxes d’aigua i comercialitzar amb l’aigua,consumant per la porta petita el transvasament tal i com van fer amb el CAT (Campredó-Tarragona). Es el model que ells creuen que no els crearà problemes i ,segons ells hi haurà la minima conflictivitat. En realitat son canals que no tenen regants coneguts, plans de regadiu escrits de futur i casualment finançats amb diners públics ,però gestionats per un “holding” d’empreses constructores i multinacionals de l’Aigua.
Per advertir d’això a la Plataforma en Defensa de l’Ebre s’ens està dient de tot: Que estem en contra dels pagesos,en contra del Territori,que ens aburrim i no sabem que fer…i la darrera que som anticatalans …
Com molts sabeu ,en aquests moments hi ha un moviment en gran escala de privatitzar els serveis públics i “casualment” es privatitza la gestió de l’aigua a Catalunya. Davant d’això i per primera vegada de manera pública dos sindicats de treballadors de l’ACA i d’Aigües Ter-Llobregat ahir van denunciar des de dins de les empreses el que la PDE estem avisant: que en realitat darrera d’aquests “regadius” està el transvasament de l’Ebre ( en el comunicat encara no està el Xerta-Sènia, pero no tardarà en sortir) .
Tot això passa en un moment en que s’anuncia que el Pla Hidrologic de l’Ebre sortirà abans de l’estiu i on sabem que no hi ha cap interés en fixar el cabal d’aigua suficient per a garantir el bon estat del Riu,l’estabilitat del Delta i la possibilitat de futur de les Terres de l’Ebre.
Per tant us fem arribar aquest comunicat .
Lo Riu es vida
No als Transvasaments
PLATAFORMA EN DEFENSA DE L’EBRE
Jornal.cat 14 Abril 2013
La connexió del canal Segarra-Garrigues amb la xarxa Ter Llobregat
Dissabte, 13.4.2013 20:30 h
la Generalitat de Catalunya, SA, l’empresa privada recentment adjudicatària per part de la Generalitat per gestionar l’aigua potable a Barcelona (província), està en marxa per connectar el Canal Segarra-Garrigues a la seva xarxa Ter Llobregat.
En aquest sentit entrant en matèria mediambiental, la Secció Sindical de la Intersindical CSC a l’ACA i la Secció Sindical de la CGT a ATLL Concessionària estem en contra del transvasament de conques internes ja que el càstic mediambiental és irreparable.
D’altra banda, ens qüestionem l’objecte d’aquesta operació. Si en un principi el canal Segarra-Garrigues havia de donar servei a l’agricultura, perquè ara es connecten les dues conques? Servei bàsic a l’agricultura o especulació? L’activació de la interconnexió Canal Segarra-Garrigues amb la xarxa Ter Llobregat pot ser una qüestió estrictament econòmica però no en el sentit d’optimitzar els recursos amb les necessitats bàsiques de la població sino per engrossir les rapinyades arques públiques, mitjançant empreses privades.
Recordem que el canal està gestionat per una societat privada, Aigües del Segarra Garrigues, SA. Entre els càrrecs històrics d’aquesta societat es trobava el Sr. Leonard Carcolé Galea, actual director de l’Agència Catalana de l’Aigua i prèviament ex-directiu d’Aigües de Barcelona. D’altra banda, la privatització de la gestió en alta de l’aigua de boca de la província de Barcelona, ATLL Concessionària de la Generalitat de Catalunya, SA, pertany majoritàriament al Grup Acciona Agua, el banc brasiler BTG Pactual i altres empreses. Totes dues multinacionals tenen fonts financeres que operen a nivell mundial. Ambdues empreses també estan mostrant una molt bona voluntat de fer bussines, la primera li vendrà l’aigua a la segona, la segona la vendrà a la vegada als serveis municipals. Per tant el canal serà un gran negoci per les grans corporacions amb connivència amb el govern de Catalunya.
Una altra qüestió afegida és el desús d’altres instal•lacions que s’inclogueren en les obres alternatives al Pla Hidrològic Nacional (PHN), com la dessaladora del Prat, amb un cost de 259.000.000 mil.lions d’€ pagats pels ciutadans i ciutadanes. Aquesta instal.lació té una capacitat de potabilització de 60 Hm3/any i n’està produïnt escasament 10 Hm3/any , el cost d’aquesta aigua és massa elevat. En termes tècnics, econòmics i sostenibles la previsió hidràulica dels gestors de l’administració té un suspens de nota. Un suspens no per manca d’estudi sinó perquè els seus objectius obeeixen al model urbanístic de creixement sense mesura, a l’especulació front la necessitat bàsica, beneficiant les grans constructores en lloc dels contribuents.
2 comments
Pingback:Informacions i convocatòries 2013-04-15 : Espai de Coordinació
Pingback:Informacions i convocatòries 2013-04-16 : Espai de Coordinació