La manifestació convocada per aquest diumenge a Amposta per rebutjar el pla de conca de l’Ebre es preveu tan multitudinària com les contràries al Pla Hidrològic d’Aznar i CiU
“Si arriba menys aigua també arriben menys sediments al delta i es fomentarà la seva desaparició”, explica Susanna Abella, una de les portaveus de la PDE.
El pla hidrològic de la conca de l’Ebre que va aprovar el gener passat el Govern en funcions de Mariano Rajoy ha tornat a encendre les alarmes al delta, si és que alguna vegada es van desactivar del tot des del fatídic Pla Hidrològic Nacional (PNH) d’Aznar. L’Executiu estatal ha fet cas omís de les reclamacions del territori per augmentar el cabal mínim del tram final del riu i l’ha fixat en 3.000 hectòmetres cúbics. La Generalitat, les comunitats de regants i la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) havien pactat un cabal mínim d’entre 5.871 hm3, en anys de sequera, i 9.907 hm3.
Per rebutjar el pla de conques, Amposta tornarà a omplir-se aquest diumenge de samarretes blau cobalt (o blau Ducados, com recorden els veterans). La manifestació es preveu multitudinària, similar a les grans marxes de principis dels 2000 contra el Pla Hidrològic Nacional (PNH) d’Aznar i CiU.
S’han organitzat autocars des de pobles del nord, oest i est de Catalunya per acompanyar al sud en la seva lluita per la supervivència del Delta. En aquesta ocasió, la manifestació compta amb el suport del Govern de Puigdemont, així com de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i la Confederació de Federacions d’Associacions de Veïns de Catalunya (CONFAVC)
Al delta tenen clar amb l’aigua no s’hi juga. Des de la PDE calculen que menys de 5.500 hm3 anuals de cabal ecològic suposen una condemna. “Si arriba menys aigua també arriben menys sediments al delta i es fomentarà la seva desaparició”, explica Susanna Abella, una de les portaveus de la PDE.
Els perills que corre la zona si es consuma el pla de conca van des de l’augment de la salinització (el delta no resistiria l’embat de la mar, i podria afectar fins i tot als pous d’aigua pròxims al riu), a l’increment dels períodes de anòxia, és a dir, la manca d’oxigen en l’aigua i les seves afectacions a la biodiversitat del delta. No només es veuria afectat l’ecosistema natural; també l’econòmic i els treballadors que depenen del delta i de la seva aigua per viure.
El document del Ministeri d’Agricultura i la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, a més, preveu 465.000 hectàrees més de regadiu en els propers cinc anys i uns altres 52 embassaments. Des de la PDE es tem que, en comptes d’usar l’aigua per regar, es vengui i es duguin a terme transvasaments entre conques no només a altres rius com el Xúquer o el Segura, sinó també entre conques catalanes per assumir el dèficit d’aigua que té l’àrea de Barcelona. Els transvasaments, recorda Abella, són un bon negoci per a empreses constructores, més quan l’obra pública en carreteres o el sector ferroviari s’ha moderat amb la crisi.
Brussel·les i l’aigua espanyola
En paral·lel a la mobilització pel territori català (la PDE porta setmanes celebrant conferències per tot Catalunya per explicar el pla de conques i cridar a la manifestació d’aquest diumenge a Amposta), la lluita per la supervivència del delta de l ‘Ebre té una altra parada important a Brussel·les.
La Comissió Europea ha cridat l’atenció diverses vegades l’atenció a l’Estat espanyol sobre la seva política d’aigua. L’Executiu comunitari va alertar al juny de l’any passat de les “importants deficiències” de la gestió de l’aigua a Espanya. Va ressaltar les mancances en els plans hidrològics per a la millora ecològic dels rius. En concret, sobre l’Ebre advertir que fer més preses implicava posar en perill els objectius ambientals de la directiva marc de l’aigua europea.
L’esmentada directiva no fixa cap cabal concret, si bé si insta a que es conservin els cabals necessaris perquè els ecosistemes no es deteriorin. En aquest sentit, Abella recorda que la nova normativa estatal violenta la norma europea ja que no demostra que amb el cabal fixat el tram final de l’Ebre no es ressenteixi. I afegeix que, al contrari que el que demana la legislació comunitària, el nou pla de conques s’ha dut a terme sense consens.
Precisament dilluns, el dia després de la manifestació, el delta rebrà la visita d’una missió d’eurodiputats que es reuniran amb diversos agents de la zona. L’objectiu és donar a conèixer de primera mà l’amenaça que suposa per al delta la insuficiència de cabals. La visita arriba a partir d’una petició de la PDE de l’any 2012.
“Volem evitar un nou transvasament, també entre conques internes catalanes”, afirma Abella, que reclama un nou model de gestió de l’aigua i de planificació hidrològica més sostenible i amb més participació del territori.
“El nostre camí és que les institucions europees es facin ressò del que aprova l’Estat i l’obliguin, mani qui mani, a complir amb les obligacions comunitàries”, valora Abella. Alguna esperança en que un canvi de govern a l’Estat millori la situació? “En 15 anys que porto a la PDE he vist de tot. No és el mateix Cañete que Narbona, però l’important que tots els plans compleixin amb les directives europees”, assevera Abella. El delta sí que confia a Brussel·les.
