Plataforma en Defensa de l’Ebre

El Govern dóna via lliure a la sobreexplotació de l’Ebre

La demarcació de l’Ebre reserva només 106 m3/s d’aigua a Tortosa, la meitat del cabal ecològic que demanava la Generalitat | “No es respecta la directiva marc i s’agreujarà el risc de regressió i salinització del riu”

La demarcació de l’Ebre reserva només 106 m3/s d’aigua a Tortosa, la meitat del cabal ecològic que demanava la Generalitat
La demarcació hidrogràfica de l’Ebre, en mans del Govern espanyol, ja ha fixat la proposta de cabal mínim que s’haurà de reservar per al riu Ebre a la desembocadura, a Tortosa. I d’acord amb les dades proporcionades, amb prou feines s’ha mogut respecte als plantejaments efectuats al seu dia per l’Executiu anterior en mans del PSOE. El Consell de l’Aigua de la Demarcació de l’Ebre, que es va constituir ahir a Saragossa, ha determinat que a la desembocadura del riu Ebre s’han de reservar de manera permanent 106 metres cúbics per segon. Això és, la meitat del que havia demanat la Generalitat per a un any mitjà per poder garantir les funcions ecològiques de riu i aconseguir l’estabilitat del Delta.

Tècnics que van elaborar en el seu moment la planificació hidrològica de Catalunya van criticar ahir durament el pla presentat pel Consell de l’Aigua de la Demarcació de l’Ebre, la majoria del qual correspon ara al Govern del PP. Estimen que el cabal que es reserva per a la desembocadura del riu és totalment insuficient.

El cabal mínim del riu a Tortosa seria de 106,9 metres cúbics per segon, amb un valor màxim de febrer a març de 150 metres per segon i un mínim de 80 metres cúbics per segon a l’estiu. Això suposa que només augmentarà un 6,9% el valor actual de 100 metres per segon a Tortosa. Aquest cabal és absolutament insuficient per aturar la regressió del Delta, l’avanç de la falca salina i per poder complir els objectius de bon estat ecològic, segons diuen els experts consultats.

“El riu és un sistema viu que ha d’estar sotmès a les variacions de precipitació (i a les sequeres) de tota la conca. Quan el que fas és hipotecar l’aigua de la conca per continuar regant i satisfent demandes astronòmiques aigües amunt, al riu li queda molt poca aigua a la desembocadura. I això és el que ha fet la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre”, afegeixen. “A més, amb aquest cabal es fa més fàcil fer un transvasament cap a la Comunitat Valenciana”, van dir alguns autors de la planificació hidrològica a Catalunya.

Els experts estimen que no s’ha tingut en compte que el riu Ebre té unes fluctuacions i unes variacions molt importants si es tracta d’un any molt eixut, mitjà o humit. Aquests sectors agreguen que la reducció de cabals per a la desembocadura de l’Ebre suposaria un perill important per a la regressió del Delta, que està sotmès a un procés de salinització intens, per l’entrada de la falca marina terra endins. “La falca salina entrarà fins a Miravet”, van dir per expressar l’alerta. “El problema de fons és que no es respecta la directiva marc de l’aigua, sinó que es considera que el riu, en el tram final, és un simple tub de desguàs, no un riu veritable”, afegeixen les mateixes fonts. El Govern català va preferir ahir guardar silenci i donarà avui la seva opinió.

Els números aportats pel Consell de l’Aigua de la Demarcació de l’Ebre confirmen que hi ha una diferència enorme entre el cabal que aquest organisme vol reservar a la desembocadura (fruit de les demandes incontenibles i els pactes per extreure aigua als trams alts del riu) i els plantejaments aprovats al seu dia per la Generalitat, i que no han estat rectificats pel Govern de CiU. La Generalitat (i així ho va ratificar el Parlament l’any 2007) volia que es fixés un cabal d’uns 4.100 hm<MD+>3 anuals en anys molt eixuts, de 7.000 hm<MD+>3 en anys mitjans i d’uns 12.000 hm<MD+>3 en anys humits. Després de constituir-se la demarcació, el pas següent és autoritzar la sortida a informació pública del nou pla, una exigència europea que va amb retard, ja que hauria d’haver estat aprovat abans del desembre del 2009.

Antonio Cerrillo - La vanguardia 26/04/2012

Compartir

Programació d’actes de l’estiu…

Ens volem felicitar, i agraïr a tota la gent que ho ha fet possible, el fet de que una part important de les Terres de l’Ebre haja estat declarada Reserva de la Biosfera per la UNESCO. Es un reconeixement molt important que ens facilita poder explicar la problemàtica del Riu i del territori amb millors condicions per a ser escoltats.

Tot i això, el problema principal dels darrers anys que tenim a les Terres de l’Ebre, esta molt lluny d’estar solucionat. El Pla hidrologic de l’Ebre, que està redactat però no publicat i aprovat, no deixa aigua suficient per al manteniment del bon estat ecologic del tram final del Riu i el Delta . Tampoc reserva d’aigua suficient per al desenvolupament de les Terres de l’Ebre. D’aprovar-se tal i com està a banda de produir-se un possible delicte ecologic pel malbaratament del Delta ens situaria en un carreró sense sortida en l’actual situació economica ja que es perdria el principal recurs economic i ambiental que tenim a les Terres de l’Ebre.

Es per n’això que l’activitat de la Plataforma en Defensa de l’Ebre no patirà cap modificació i continuarem en la nostra lluita en defensa del Riu , el Delta i el futur de les Terres de l’Ebre tal i com ho hem estat fent fins ara.

Diuen que aquest estiu sortirà el nou pla hidrologic de l’Ebre, si aixó es confirma a la tardor convocarem la XII Assemblea General  de la PDE per parlar del tema i estudiar la situació en que ens trobarem.

De moment les activitats que realitzem son :

Setmana del 25 de juny viatge d’una delegació a Brussel.les . Treballs per demanar la tutela Europea sobre l’esmentat pla hidrologic de l’Ebre pel perjudici que ens provoca

Diumenge 30 de Juny a Lleida es prepara una manifestació en defensa del cabal ambiental del Segre. Si ens invitem, anirem. Ja us avisarem per si ens voleu acompanyar ( de Blau i amb el nus)

Setmana del 8 de Juliol Brussel.les. intervenció a la Comissió de Peticions del Parlament Europeu on denunciarem al govern espanyol.

Diumenge 14 de Juliol . XIII Piraguada en defensa de l’Ebre Xerta-Tortosa. Ja es un clàssic però enguany coincidirà amb una altra de caracter lúdic amb la qual no podem, ni debem, competir,per tant us invitem a participar-hi, ja que li donarem un caracter mes reinvidicatiu en defensa del territori.

Plataformaen defensa de l’Ebre

Si voleu tenir mes informació, i contacte, us recomanem que entressiu al Facebook o al Twitter:

#loriuesvida

http://twitter.com/#!/PDE

http://www.facebook.com/pages/Plataforma-en-Defensa-de-lEbre/1246789708

Compartir

La PDE viatja a Brussel·les per obrir camí a la supervisió europea del Pla de l’Ebre

La Plataforma en Defensa de l’Ebre ha rebut un escrit de la Comissió de Peticions del Parlament europeu en què accepta la seua petició d’avaluar si supervisa de prop el Pla de conca que el Partit Popular pretén aprovar per a l’Ebre. “Seria un fet que no té precedents però que entenem que es pot enquadrar en el principi de precaució: examinar una llei en fase d’elaboració, que és evident que ignorarà directives Europees”, ha remarcat la PDE.

Davant la possibilitat, tal com apunta la comissió en el seu escrit, que hi haja un debat públic sobre el cas el proper mes de juny a Brussel·les, els antitransvasament envien este dimarts una delegació a la capital belga per consolidar que la petició siga debatuda en la data apuntada. Per tal motiu, els antitransvasament tenen previst dur a terme diverses trobades i reunions tant amb membres del Parlament europeu com amb ONG mediambientalistes europees, “així com amb tècnics i experts que tinguin alguna cosa a veure amb el seguiment i control dels plans hidrològics d’àmbit europeu”.
“En el debat del juny, està previst que els impulsors del Pla, és a dir, el Govern espanyol, i els detractors, intercanvien els arguments davant la petició que hi haja una intervenció europea”, segons ha explicat Susanna Abella, portaveu de la PDE.
Cal recordar que el 15 d’octubre de 2012 una delegació de la PDE ja es va desplaçar a Brussel•les per entregar a la Comissió de Peticions del Parlament europeu 15.000 signatures on demanaven explícitament la intervenció de la Comissió europea en la elaboració del Pla hidrològic de la conca de l’Ebre, davant la certesa que el Govern espanyol no tenia cap intenció d’incorporar en l’esmentat Pla les normatives europees sobre aigua i medi ambient que poguessen garantir el futur del delta de l’Ebre.
En aquell moment es va aprofitar el viatge per reunir-se amb tècnics de la Direcció General de Medi ambient de la Comissió europea i amb diverses ONG d’àmbit internacional, a les quals es va explicar la situació en què quedarien les Terres de l’Ebre si no es fixava un cabal ambiental suficient per al manteniment del bon estat del riu i del Delta.

Sílvia Berbís

Compartir

La Fiscalia General de l’Estat qüestiona la finalitat del canal Xerta-Sénia com a projecte de regadiu

La Fiscalia General de l’Estat ha emès un demolidor informe tècnic en el qual qüestiona obertament la finalitat del canal Xerta-Sénia per al regadiu, i en què no descarta que puga ser utilitzat per encobrir un transvasament de l’Ebre cap al País Valencià. El document, fet públic per la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) aquest dimecres a la tarda en roda de premsa, s’ha incorporat a les diligències prèvies obertes al jutjat d’instrucció número 2 de Tortosa, arran la denúncia interposada fa tres anys pel moviment antitransvasament contra la construcció d’una bassa de regadiu en terrenys protegits del Parc Natural dels Ports. A banda de considerar el projecte sobredimensionat i poc justificat, alerta que pot perjudicar el tram final del riu i el seu Delta.

L’informe, elaborat per la unitat tècnica de la Medi Ambient i Urbanisme de la Fiscalia General de l’Estat a petició del fiscal de Medi Ambient de Tarragona -com un dels últims tràmits pendents reclamats pel jutjat en el marc de les diligències prèvies per aquest cas-, resumeix les seues 42 pàgines d’extensió en catorze conclusions. De fet, els seus taxatius arguments contra el projecte de regadiu en la seva globalitat van molt més enllà de l’objecte inicial que denunciava el moviment transvasament, amb qui, curiosament, coincideix en moltes de les seues valoracions.

Bona part d’aquestes crítiques apunten cap al fet que es tracti d’un projecte “sense objectius clars ni ben dissenyats”, segons subratlla la portaveu de la PDE, Susanna Abella, fet que obre la porta a altres utilitzacions com la de la transferència. En aquest sentit, argumenta la Fiscalia que l’execució del projecte de regadiu respondria a la voluntat de donar un ús a una infraestructura construïda fa 40 anys i que havia quedat totalment obsoleta, més enllà del plantejament formal d’impulsar l’activitat agrícola.

En aquest punt, s’alinea clarament amb les advertències històriques del moviment antitransvasament quan sosté, en les seues conclusions, que el projecte no exclou, un cop posat en marxa, altres usos futurs com la d’un transvasament cap a Castelló i la resta del País Valencià. La PDE ha precisat que malgrat Fiscalia tampoc ha pogut accedir a l’avaluació d’impacte ambiental del projecte, sí que, mitjançant inspeccions i estudis tècnics sobre el terreny, ha constatat que té un volum “sobredimensionat”, en quant a demanda d’aigua per al regadiu -sobre el paper, 74 hectòmetres cúbics anuals per irrigar 16.800 hectàrees de les planes interiors del Baix Ebre i el Montsià-. Tot i que inicialment els promotors apostaven per 19 metres cúbics per segon, la xifra ha anat variant cap als 15 i els 12, però sense precisió formal.

Els 22 hectòmetres cúbics de Castelló

Segons el portaveu antitransvasista, Manolo Tomàs, l’estudi incorpora una anàlisi tècnica de tres escenaris de viabilitat per justificar el regadiu, en funció de l’ús de l’aigua per a transformació citrícola o reg de suport. “De les tres opcions de regadius, -els promotors- agafen l’opció que consumeix més aigua. Això no està motivat”, sosté. Així, en el cas “més favorable” de rendibilitat, el consum no superaria els 51 hectòmetres cúbics. “A ple rendiment -amb tots els regants previstos-, al canal li sobren 22 hectòmetres cúbics, que és el que demana Castelló. En la dotació inicial ja hi ha prevista l’aigua que reclama Castelló”, ha reblat el mateix Tomàs, qui ha valorat també la conclusió de Fiscalia que el traçat telescòpic incorporat per evitar suspicàcies pot resultar “fàcilment reversible”.

Tot un torpede a la línia de flotació d’un dels grans “mites” creats pels defensors del projecte: l’afirmació que “el canal crearà riquesa”. “Inversions tan importants per a superfícies tant petites no resulten rentables. S’ha d’anar més enllà del canvi de conreu. Les últimes campanyes de cítrics han estat dolentes”, sosté Tomàs, sobre una obra en la qual el Govern ja ha invertit directament uns 60 milions d’euros d’uns 330 milions de cost global. La PDE ha tornat a reclamar una auditoria sobre la destinació d’aquests diners públics. “No és una inversió productiva, és extractiva” insisteixen.

Per si tot això fos poc, l’informe recorda que el projecte no ha previst les potencials afectacions de la detracció d’aigua de l’Ebre per al regadiu en el règim hídric del tram final del riu i les seues conseqüències sobre el Delta, entre les quals, la salinització i la regressió. Tampoc la contaminació del sòl que poden suposar determinades activitats agrícoles, com el conreu de cítrics, i les afectacions sobre la qualitat de l’aigua, el paisatge -sobre el qual, el projecte no incorpora cap estudi- i el medi ambient en general.

Bassa en zona protegida

Sobre la bassa denunciada per la PDE, el document assenyala que, efectivament, estaria construïda sobre una zona catalogada com a Lloc d’Interès Comunitari (LIC) i Zona d’Especial Protecció d’Aus (ZEPA), a més d’estar inclosa dins la Xarxa Natura 2000, fet que vulneraria les normatives ambientals europees, amb possibles afectacions sobre la fauna i la flora de l’espai.

Tot plegat, els antitrasvasament veuen en l’estudi jurídic la reafirmació dels seus arguments per part d’un organisme no directament implicat i de fora del territori. Un document que els “encoratja a seguir”. “Valorem la seriositat i el rigor del treball. Demanem a les autoritats competents i tots els sectors implicats en aquest projecte de transvasament a Castelló que respectin a la societat ebrenca i ja n’hi ha prou de dir mentides. Estan creant una falsa il•lusió sobre aquest canal”, ha assegurat.

Toc d’atenció al Govern

Tomàs, que ha volgut donar un toc d’atenció a les administracions perquè reflexioni i modifiquin el projecte en defensa del territori, ha recordat que “juntament amb el Segarra-Garrigues i els pous de Vinallop connectats al minitransvasament”, el canal Xerta-Sénia “és la segona edició de l’aventura del Consorci d’Aigües de Tarragona amb efectes econòmics perjudicials per al desenvolupament econòmic territori”.

La PDE, que coneixia des de fa un mes el contingut del document, assegura haver esperat prudencialment unes setmanes per no interferir en les diligències prèvies obertes pel jutjat número 2 de Tortosa arran la seua denúncia sobre la construcció de la bassa en terreny protegit. “Demostra que no ens equivoquem. Les normes són per a tots”, sosté Abella, per la seva banda. La qüestió, però, amenaça ara el projecte en la seua totalitat. “Si ens la peguem com a territori -amb aquest projecte-, nosaltres no tindrem responsabilitats”, ha advertit finalment Tomàs.

Plataforma en Defensa de l’Ebre

Gustau Moreno el dia 24 d’abril de 2013

Compartir

Regadius..? interconnexió..? comercialtzació..?

Com tots i totes sabeu ja fa anys que estem avisant que desprès de la modificació de la llei 10/2001 ,encara vigent, del PHN,el Transvasament de l’Ebre no s’havia aturat, simplement havien canviat d’estrategia.
A l’annex II de l’esmentada llei hi ha varies infraestructures que permetien la “reserva” de l’aigua per transvasar com son :el Pacte de l’Aigua d’Aragó,els embassaments d’Itoiz ( Navarra),Recreixement de Yesa (Saragossa)  i Rialp (Lleida) les quals estan practicament acabades o en avançat execució (Yesa).

També hi ha dues infraestructures que si be estaven identificades com a projectes de regadiu ,desprès d’estudiar-ho durant anys varem veure que en realitat apropaven l’aigua del Segre ( Canal Segarra-Garrigues) i de l’Ebre (Xerta-Sènia) cap a Barcelona i València respectivament.

Els suposats projectes de regadiu,en realitat son una pantalla per a justificar la interconnexió de les xarxes d’aigua i comercialitzar amb l’aigua,consumant per la porta petita el transvasament tal i com van fer amb el CAT (Campredó-Tarragona). Es el model que ells creuen que no els crearà problemes i ,segons ells hi haurà la minima conflictivitat. En realitat son canals que no tenen regants coneguts, plans de regadiu escrits de futur i casualment finançats amb diners públics ,però gestionats per un “holding” d’empreses constructores i multinacionals de l’Aigua.

Per advertir d’això a la Plataforma en Defensa de l’Ebre s’ens està dient de tot: Que estem en contra dels pagesos,en contra del Territori,que ens aburrim i no sabem que fer…i la darrera que som anticatalans …

Com molts sabeu ,en aquests moments hi ha un moviment en gran escala de privatitzar els serveis públics i “casualment” es privatitza la gestió de l’aigua a Catalunya. Davant d’això i per primera vegada de manera pública dos sindicats de treballadors de l’ACA i d’Aigües Ter-Llobregat  ahir van denunciar des de dins de les empreses el que la PDE estem avisant: que en realitat darrera d’aquests “regadius” està el transvasament de l’Ebre ( en el comunicat encara no està el Xerta-Sènia, pero no tardarà en sortir) .

Tot això passa en un moment en que s’anuncia que el Pla Hidrologic de l’Ebre sortirà abans de l’estiu i on sabem que no hi ha cap interés en fixar el cabal d’aigua suficient per a garantir el bon estat del Riu,l’estabilitat del Delta i  la possibilitat de futur de les Terres de l’Ebre.

Per tant us fem arribar aquest comunicat .

Lo Riu es vida
No als Transvasaments

PLATAFORMA EN DEFENSA DE L’EBRE

Jornal.cat 14 Abril 2013
La connexió del canal Segarra-Garrigues amb la xarxa Ter Llobregat
Dissabte, 13.4.2013 20:30 h
la Generalitat de Catalunya, SA, l’empresa privada recentment adjudicatària per part de la Generalitat per gestionar l’aigua potable a Barcelona (província), està en marxa per connectar el Canal Segarra-Garrigues a la seva xarxa Ter Llobregat.

En aquest sentit entrant en matèria mediambiental, la Secció Sindical de la Intersindical CSC a l’ACA i la Secció  Sindical de la CGT a ATLL Concessionària estem en contra del transvasament de conques internes ja que el càstic mediambiental és irreparable.

D’altra banda, ens qüestionem l’objecte d’aquesta operació. Si en un principi el canal Segarra-Garrigues havia de donar servei a l’agricultura, perquè ara es connecten les dues conques? Servei bàsic a l’agricultura o especulació? L’activació de la interconnexió Canal Segarra-Garrigues amb la xarxa Ter Llobregat pot ser una qüestió estrictament econòmica però no en el sentit d’optimitzar els recursos amb les necessitats bàsiques de la població sino per engrossir les rapinyades arques públiques, mitjançant empreses privades.

Recordem que el canal està gestionat per una societat privada, Aigües del Segarra Garrigues, SA. Entre els càrrecs històrics d’aquesta societat es trobava el Sr. Leonard Carcolé Galea,  actual director de l’Agència Catalana de l’Aigua i prèviament ex-directiu d’Aigües de Barcelona. D’altra banda, la privatització de la gestió en alta de l’aigua de boca de la província de Barcelona, ATLL Concessionària de la Generalitat de Catalunya, SA, pertany majoritàriament al Grup Acciona Agua, el banc brasiler BTG Pactual i altres empreses. Totes dues multinacionals tenen fonts financeres que operen a nivell mundial. Ambdues empreses també estan mostrant una molt bona voluntat de fer bussines, la primera li vendrà l’aigua a la segona, la segona la vendrà a la vegada als serveis municipals. Per tant el canal serà un gran negoci per les grans corporacions amb connivència amb el govern de Catalunya.

Una altra qüestió afegida és el desús d’altres instal•lacions que s’inclogueren en les obres alternatives al Pla Hidrològic Nacional (PHN), com la dessaladora del Prat, amb un cost de 259.000.000 mil.lions d’€ pagats pels ciutadans i ciutadanes. Aquesta instal.lació té una capacitat de potabilització  de 60 Hm3/any i n’està produïnt escasament 10 Hm3/any , el cost d’aquesta aigua és massa elevat. En termes tècnics, econòmics i sostenibles la previsió hidràulica dels gestors de l’administració té un suspens de nota. Un suspens no per manca d’estudi sinó perquè els seus objectius obeeixen al model urbanístic de creixement sense mesura, a l’especulació front la necessitat bàsica, beneficiant les grans constructores en lloc dels contribuents.

Compartir

A les Terres de l’Ebre: lo riu és vida

Article de Manolo Tomàs.

Parlar de la gestió dels  Rius és parlar de ecosistemes, mediambient,  identitat, emocions i , per que no, d’interessos. És per això que generalment s’evita parlar dels rius i es parla de la gestió de l’aigua en abstacte - d’aquesta manera s’aisla del debat tots els condicionaments abans esmentats i es redueix  a una qüestió purament económica, productivista  o en els millors dels casos com a eina de desenvolupament.

……continua l’article…… (pag 41)

Compartir

Dia Mundial de l’aigua, 14 de març

Compartir

El secretari d’Estat de Medi Ambient, disposat a modificar el cabal ecològic fixat per la CHE

Publicat per Gustau Moreno Pérez el dia 7 de març de 2013 | 7.3.13
TORTOSA (Baix Ebre).- El secretari d’Estat de Medi Ambient, Federico Ramos, ha assegurat aquest dijous des de Tortosa que el pla de conca del riu Ebre ha d’estar acabat al mes de desembre d’aquest any 2013. Segons Ramos, l’Estat espanyol arrossega un “injustificat” retard en la planificació hidrològica “que cal posar al dia”. El secretari d’Estat ha apuntat que encara “hi ha temps per corregir” els aspectes que generen disconformitat, com el cabal ecològic marcat per la CHE i que no aproven bona part de les administracions i entitats del territori. Ramos s’ha mostrat obert a dialogar i escoltar totes les reivindicacions. “S’han de tenir en compte tots els col•lectius sempre pensant en la conservació del riu”, ha dit Ramos en declaracions a la premsa, just abans de reunir-se durant uns minuts amb membres de la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE), que li han reclamat un cabal suficient per al tram final del riu.

Com ha explicat el secretari d’Estat de Medi Ambient, Federico Ramos, el compromís del govern espanyol és que els plans de conca dels rius estiguin acabats a finals d’aquest any. “Espanya porta un retard injustificat en la planificació hidrològica i hem de posar-nos al dia”, ha assegurat Ramos. Un d’aquests plans pendents d’enllestir és el pla de conca del riu Ebre que ha despertat el malestar de les Terres de l’Ebre davant el cabal ecològic marcat inicialment per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) i que es considera insuficient.

“Estem a temps de corregir aquelles situacions en què no hi ha la conformitat de les administracions i entitats”, ha apuntat Ramos. El secretari d’Estat també ha afegit que la finalització de la planificació hidrològica “urgeix” al govern espanyol i, per aquest motiu, ha recordat que caldrà atendre les necessitats dels territori per tenir un bon pla però sense que això suposi un retard en la seva aprovació definitiva.

Ramos ha mostrat la voluntat del govern de l’Estat a “dialogar i escoltar totes les reivindicacions”. “S’estudiaran totes les al•legacions amb tot interès i després caldrà prendre una decisió que tingui una base científica seriosa i que atengui les peticions dels diferents col•lectius”. Ramos ha recordat que caldrà tenir en compte els regants, l’abastiment de les ciutats o la necessitat dels cabals ecològics per aconseguir un “equilibri” que respecti la conservació del riu. “Si no, tot lo demés, anirà malament”, ha afegit.

Sense PHN a la vista

El secretari d’Estat de Medi Ambient ha refusat la possibilitat que “ara mateix” s’estigui plantejant un nou Plan Hidrológico Nacional i un transvasament de l’Ebre. “No està al calendari del Ministeri”, ha dit. Segons Federico Ramos, la prioritat actualment és l’aprovació dels plans de conca però, un cop estiguin fets, ha apuntat que també caldrà “treballar en una planificació hidrològica estatal mirant el mapa general”. “Hem de fer molt treball previ i que és més important ara mateix”, ha explicat.

Compartir